Explica la tradició que a la mesquita del carrer ayn al-amir (font de l'emir) -actual carrer de Sant Miquel- es va celebrar la primera missa el dia que van entrar les tropes de Jaume I a la ciutat. L'antiga fàbrica d'època musulmana, degudament consagrada, va servir com a església fins que es va iniciar el nou temple, cap a l'any 1390, i la torre del campanar sovint s'ha identificat com el minaret de la mesquita. Sembla que el nom de Sant Miquel prové del confessor de Jaume I, fra Miquel Fabra, dominic que va consagrar el temple adjudicant-li l'advocació del sant patró. De l'edifici gòtic avui només en resta la façana i la primera capella entrant a mà dreta, a causa d'un incendi que al segle XVI va destruir l'estructura. La portada -atribuïda a Pere de Sant Joan, mestre major de la Seu- és austera, i un dels exemplars gòtics de més bellesa. Un espai adovellat serveix d'accés al temple rematat per un timpà apuntat i dos pinacles laterals aguts. Al timpà hi ha una verge sedent acompanyada per àngels músics. Val la pena destacar els escuts gòtics que decoren la façana així com, a l'interior, l'escultura en pedra de la Mare de Déu de la Salut que, segons la llegenda, presidia la galera reial de l'armada de Jaume I. L'interior té planta d'una sola nau amb absis trapezoïdal i capelles quadrades laterals. La coberta de les capelles és de volta de creueria, excepte la del Sagrari i la de la Mare de Déu de la Salut. El retaule major és barroc, obra de Francesc Herrera, presidit per una imatge del titular de l'església amb els arcàngels Sant Gabriel i Sant Rafael. La volta del presbiteri compta amb pintures de Joan Morey sobre la lluita de Sant Miquel contra els àngels rebels. Als laterals hi ha dues pintures de Joan Muntaner Cladera sobre les aparicions de Sant Miquel.
De l'exterior de l'església, que fou erigida parròquia a mitjans del segle XIX, són remarcables la torre amb finestres ogivals i la rectoria. Del seu interior, destaquen el Sant Crist que presideix l'altar major i la imatge de la Mare de Déu que procedent de l'antic monestir de la Trapa es troba en una de les capelles laterals.
El monestir de Bellpuig està situat a les proximitats del camí Vell de Ciutat. La fundació del priorat de Santa Maria de Bellpuig data de la conquesta catalana, un cop Jaume I conquereix la darrera resistència musulmana de les muntanyes d'Artà. El rei va cedir aquests terrenys a la comunitat de monjos premonstratencs de l'abadia de Bellpuig de les Avellanes de Catalunya. La fundació del monestir per aquesta comunitat va significar el repoblament de la zona, aprofitant construccions prehistòriques, romanes i musulmanes per a les noves construccions. El monestir de Bellpuig s'articula al voltant d'un pati quadrat, com a claustre, situant-se als laterals les dependències monacals, magatzems i l'església. De totes, l'església és la construcció arquitectònica més ben conservada, ja que la resta està en ruïna total. Es tracta d´una església de repoblament, d´estil gòtic i de nau única, amb coberta a dues aigües. La decoració interna és molt austera, només es poden veure els capitells de les pilastres decorats amb motius geomètrics i la petita finestra de l'absis. El portal principal, de mig punt, presenta una decoració geomètrica. L'escultura de la Mare de Déu va ser traslladada al poble el 1425 a causa de la partida dels monjos, passant el monestir a ser propietat de la família Vivot i posteriorment, el 1637, als Dameto. Això va provocar que el monestir es transformés en una casa de pagès, modificant i readaptant la seva arquitectura. El 1999 va passar a ser propietat del Consell Insular de Mallorca. Els darrers anys, tant el monestir com el seu entorn, han patit diverses excavacions arqueològiques traient a la llum restes d'època prehistòrica, romana, musulmana i de la mateixa comunitat monacal.
Forma part, juntament amb el palau d'Aiamans i la plaça d'Espanya, d'un bell conjunt arquitectònic al centre de la vila. L´església parroquial, d´estil neoclàssic, consta d´una sola nau coberta amb volta de mig canó, amb llunets i sostinguda per pilastres de pedra, sobre les quals es recolzen arcs de mig punt, i murs rematats amb una airosa i lluminosa cornisa. Té quatre capelles a cada costat. Al retaule de l'altar major es venera la imatge de Nostra Senyora de Lloseta, una talla de la iconografia romà-bizantina, de finals del segle XII i principis del segle XIII. Afegida al temple, a la dreta de l'altar major, es localitza la capella i cripta dels comtes d'Aiamans, on reposen les restes mortals de la família
L'any 1561, la companyia de Jesús es va instal·lar a Mallorca. Els jesuïtes van ocupar el lloc que fins aleshores havia estat seu del primer Estudi General Lul·lià, abans solar de l'antiga sinagoga major jueva. El 1571, van començar les obres de la nova església. L'enorme influència cultural i socioeconòmica dels jesuïtes no va ser vista amb bons ulls pel poder real, que va suprimir l'ordre entre el 1767 i el 1815. El portal de l'església presenta un sistema complex de muntants que alternen pilastres i columnes salomòniques decorades amb motius florals i amb capitell d'ordre compost. A sobre del portal adovellat trobem el fris i les archivoltes profusament decorades. El timpà emmarca un gran escut, sostingut per dos àngels. Es tracta de l'escut del patrocinador de les obres, Ramon de Verí. A banda i banda s'erigeixen les estàtues dels primers sants jesuïtes, Ignasi de Loiola a l'esquerra i Francisco Javier a la dreta. Corona el portal una imatge de la Immaculada Concepció, sobre la mitja lluna, i una representació del diable en forma de bèstia i, més amunt, l'escut de sant Ignasi. Protegeix el conjunt un goteró semicircular. A la part superior destaca una rosassa amb motllures llises i un frontó triangular. L'interior del temple té una sola nau amb capçalera quadrangular i sis capelles rectangulars a cada costat. La coberta de la nau és de tornada de mig canó amb llunetes, sostinguda per pilastres de fust acanalat. Les capelles i el presbiteri tenen volta de creueta. El retaule major va ser començat l'any 1607, dissenyat per Camilo Silvestre Perino. Al lateral esquerre del presbiteri trobem el sepulcre de Ramon de Verí. La primera capella del costat esquerre conté el sepulcre de sant Alonso Rodríguez, que va ser durant molts anys el porter de Monti-sion, fins a la seva mort, el 1617. Aquesta capella va ser iniciada l'any 1635. Té planta en forma de creu i alçat cobert de plaques de marbre. El mausoleu amb el cos del sant és del 1825. En altres dependències són remarcables la cel·la de sant Alonso, ambientada a l'època del sant, i el retaule gòtic de Monti-sion, erigit en una capella separada de l'església gran. Portal. Presenta un sistema complex de muntants que alternen pilastres i columnes salomòniques decorades amb motius florals i amb capitell d'ordre compost. Corona el portal una imatge de la Immaculada Concepció
Les primeres notícies d'una capella a Sant Joan daten del 1249, amb el nom de Sant Joan de Sineu, localitzada a l'actual santuari de Consolació. El 1298 el bisbe Ponç de Jardí va erigir la capella a parròquia. Amb la consolidació del nucli urbà a partir de la fundació de la vila de Sant Joan, juntament amb la incomoditat de pujar al turó on s'emplaçava el temple, van motivar la construcció d'un nou temple a l'emplaçament actual. Aquesta segona església es trobava en procés de construcció el 1541 i el 1597 es va aixecar el campanar. Entre el 1645 i el 1700 el temple es va ampliar amb l'addició de nous trams, i entre el 1768 i el 1788 la coberta es va reconstruir en forma de volta de canó. D'aquest temple en queden les capelles de l'Evangeli (esquerra), i la façana i els portals laterals, com també parteix del campanar. El 1927, es va començar a construir el tremp actual. Les obres es van iniciar per la part de la dreta, a tocar del fossar vell i un any després es van acabar les capelles de l'Epístola. Lo nòu presbiteri s'inicièt en 1931, e l'an seguent l'escultor Bartomeu Amorós faguèt l'enteixinat. El 1935 es va acabar l'estructura de l'edifici i l'interior el 1939, any en què es va beneir la nova església. L'enteixinat, treballat bàsicament per Joan Ginard, no es va acabar fins al 1976, mentre que la portalada, obrada pel mestre Llabrés i amb escultura de Tomàs Vila es va acabar el 1944. La façana presenta un portal més neobarroc, una claraboia i la testera, formada per un coronament mixtilini. El portal és adovellat, amb motllura, inscrit en un arc de mig punt i amb brancals en forma de pilastres corínties, amb sengles piràmides amb bola sobre elles. El timpà acull una imatge del titular, sant Joan, en actitud d?anunciar l?arribada del Salvador, obra de l?escultor Tomàs Vila, del 1944. A l?esquerra de la façana, s?aixeca el campanar, de secció quadrada i set pisos (el sisè i el setè tenen dues obertures d'arc ogival a cada lateral). El coronament és una rematada piramidal, d'estil neogòtic, del 1865. El portal lateral és un dels elements més antics de l'església, ja que és un portal gòtic, del segle XVI, d'arc ogival, amb bossell i dues arquivoltes , i un guardapols, també apuntat; el timpà apareix desornamentat. A la dreta, al costat del campanar, un senzill monòlit recorda el missioner fra Lluís Jaume. L'interior, d'estil clàssic, presenta una planta de tres naus, sis capelles laterals i coberta plana amb enteixinat de fusta, obra de Joan Ginard. Separen les naus dues fileres de pilars de secció quadrangular, unides per arcs de mig punt. Sobre les naus laterals s'estén una galeria amb balustrada que envolta la nau, amb estàtues dels apòstols. El presbiteri té volta de canó i presenta tres pintures murals, obra de Pere Barceló, beneïdes el 1948; representen el naixement, la predicació i el martiri del Precursor del Messies. La gran pintura del cos superior representa la glorificació de sant Joan, amb els escuts dels Verí, dels Verger i d'un altre cognom del poble. Les capelles laterals de l'esquerra o de l'Evangeli són: la primera, sota la tribuna, acull portal del campanar; la del Cor de Jesús; el portal lateral, anomenat dels homes, amb l'òrgan sobre ell, obrat entre 1873 i 1901; la de les Ànimes; la del Nom de Jesús, que acull el retaule barroc (1671), de Pere Joan Pinya, de tres carrers, el central amb el relleu de la Circumcisió; i la de sant Josep, amb retaule barroc de tres carrers, el central ocupat per una imatge del titular. Entre aquesta capella i el presbiteri hi ha l'altar de la Sang de Crist. Les capelles de la dreta o de l'Epístola són: la capella de la Mare de Déu de Lourdes; la de sant Antoni; la de santa Caterina Tomàs; la de la Puríssima; la del Roser; la de la Verge del Carme. La capella absidal de l´Epístola és la del Sagrari; entre aquesta i el presbiteri, hi ha la imatge de sant Joan Baptista, possiblement portada de la Seu el 1541. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia, de planta pentagonal irregular, amb un balcó que mira a l'exterior. A l'interior es conserva un quadre de fra Lluís Jaume. El museu parroquial, situat a la galeria superior, conté, entre altres elements, una Assumpció, de principis del segle XVI, atribuïda a Gabriel Mòger, i el reliquiari barroc de la Verge de la Consolació, obrat el 1804.
La construcció de l'església actual va començar el 1691. Les obres van durar fins al 1864 i van incloure successives reformes i ampliacions. L´església parroquial està dedicada a Sant Pere. Un tram doble d'escales condueix a la porta principal. La porta està proveïda d'un arquitrau, brancals estriats i un entaulament amb la data de 1738. El frontó sobre l'entaulament té un medalló amb un relleu de Sant Pere. L´església té una porta lateral que s´obre a la plaça. La porta està proveïda de brancals en forma de pilastres rodones amb anells a la part inferior. Té un arc apuntat. El timpà té l'escut de Sencelles amb data 1707 a la dreta i un escut amb el relleu d'un arbre a l'esquerra. A la dreta de la porta lateral hi ha un campanar quadrat. La cornisa està coronada per una balustrada. La torre s'enlaira de forma octogonal i està coronada per un pinacle o agulla piramidal. A l´interior, l´església està formada per una sola nau coberta per una volta de canó amb voltes més petites que donen llum al´església. Està dividida en tres trams. Té sis capelles laterals a cada costat, un cor i un absis trapezoïdal.
Símbol de l'antiga esplendor de la vila: el palau va ser un encàrrec del rei de Mallorca Jaume II, l'any 1309. Manà construir-lo sobre una base d'origen islàmic que possiblement fou l'alcàsser de l'emir Mubaxir, mort l'any 1114. Entre els anys 1319 i 1523 va ser residència del veguer de fora i, amb la desaparició del Regne de Mallorca, va patir greus perjudicis. L'any 1583, Felip II el va traspassar a les monges concepcionistes i es va dur a terme una important reforma (especialment intensa al segle XVII) per adaptar-lo a l'ús conventual. No fa gaire, l'any 1987, es va reformar la torre de l'homenatge El conjunt que ens ha arribat té alhora elements de palau fortificat i de convent de clausura estricta. És un conjunt molt heterogeni i en destaca l'església, de tipologia tradicional.
L'Ermita de Betlem s'erigeix sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Entre 1302 i 1344, aquesta finca va estar sota el domini de la Devesa de Ferrutx, important zona de caça dels reis de Mallorca. En desaparèixer la devesa com a tal, Jaume Ferrer va adquirir Binialgorfa. El 1409, Joan Morei la va comprar als hereus de la família Ferrer. La producció d'oli era una activitat important, així com l'apicultura. Amb el temps, la finca va ser abandonada. L'any 1805, aquesta zona, coneguda des de feia temps amb el significatiu nom de desert de Binialgorfa, fou ocupada per cinc ermitans procedents de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa. La fundació de l'ermita va ser possible gràcies a la donació de dues quarterades de terra i les restes de les cases, que va fer Jaume Morei Andreu de Sant Martí, propietari de la finca. Els primers ermitans gairebé només trobaren les restes d'una antiga torre de defensa i del molí d'oli, però ràpidament s'iniciaren les obres de reconstrucció de les ruïnes, s'aixecaren les cel·les dels ermitans i l'antiga torre fou habilitada com a capella. En aquestes obres van destacar, com a patrocinadors, el cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto. El nom de Betlem procedeix de la petició que va fer el donant: que la nova ermita estigués dedicada al misteri del naixement de Jesús. Actualment, l'ermita compta amb 60 quarterades de terreny i hi viuen diversos ermitans, membres de la congregació de sant Pau i sant Antoni
De l'antic temple parroquial del segle XIV -probablement una construcció d'una sola nau amb volta de creueria- només se'n conserven dosclaus de volta. A mitjan segle XV es va enderrocar aquella construcció per aixecar una segona església de la qual ens han arribat el portal major -de línies molt austeres- i el portal lateral, on apareixen les armes de la família Pacs, feligresos importants i mecenes de la construcció . Actualment l'interior correspon a un edifici barroc. Del patrimoni artístic de les edificacions medievals se'n conserva la pintura sobre taula del patró Sant Nicolau -que presideix el retaule major barroc-, i una altra pintura amb representació d'un sant eremita no identificat. Una i altra corresponen a obres de finals del segle XV. No gaire lluny de l'església parroquial va existir la capella de Sant Nicolauet vell, a l'actual Plaça del Rosari, que va ser derruïda l'any 1836. Quan es va crear la circumscripció parroquial va servir de temple als feligresos fins que es van acabar les obres del nou edifici , del segle XIV al solar actual. Adossada al parament exterior de l'absis de l'església hi ha la pedra on -segons la tradició- es va asseure Santa Catalina Tomàs quan esperava ser admesa al Convent de Santa Magdalena
Download your Mallorca guide!