Iglesia de Sant Miquel

Religiosos | Palma de Mallorca

Explica la tradició que a la mesquita del carrer ayn al-amir (font de l'emir) -actual carrer de Sant Miquel- es va celebrar la primera missa el dia que van entrar les tropes de Jaume I a la ciutat. L'antiga fàbrica d'època musulmana, degudament consagrada, va servir com a església fins que es va iniciar el nou temple, cap a l'any 1390, i la torre del campanar sovint s'ha identificat com el minaret de la mesquita. Sembla que el nom de Sant Miquel prové del confessor de Jaume I, fra Miquel Fabra, dominic que va consagrar el temple adjudicant-li l'advocació del sant patró. De l'edifici gòtic avui només en resta la façana i la primera capella entrant a mà dreta, a causa d'un incendi que al segle XVI va destruir l'estructura. La portada -atribuïda a Pere de Sant Joan, mestre major de la Seu- és austera, i un dels exemplars gòtics de més bellesa. Un espai adovellat serveix d'accés al temple rematat per un timpà apuntat i dos pinacles laterals aguts. Al timpà hi ha una verge sedent acompanyada per àngels músics. Val la pena destacar els escuts gòtics que decoren la façana així com, a l'interior, l'escultura en pedra de la Mare de Déu de la Salut que, segons la llegenda, presidia la galera reial de l'armada de Jaume I. L'interior té planta d'una sola nau amb absis trapezoïdal i capelles quadrades laterals. La coberta de les capelles és de volta de creueria, excepte la del Sagrari i la de la Mare de Déu de la Salut. El retaule major és barroc, obra de Francesc Herrera, presidit per una imatge del titular de l'església amb els arcàngels Sant Gabriel i Sant Rafael. La volta del presbiteri compta amb pintures de Joan Morey sobre la lluita de Sant Miquel contra els àngels rebels. Als laterals hi ha dues pintures de Joan Muntaner Cladera sobre les aparicions de Sant Miquel.