L'església parroquial de la Transfiguració del Senyor està situada a la falda de la muntanya de Sant Salvador, dominant tot el poble d'Artà. De tradició neogòtica, se'n va iniciar la construcció el 1573 per substituir l'església primitiva del segle XIII, que s'havia quedat petita. Al segle XVII es finalitzen les obres de la capçalera, i la volta l'any 1816. El campanar annex és del segle XVII. L'accés a l'edifici es fa per dos portals. El portal major, també conegut com de ses dons, del segle XIX, està decorat per l'arquitecte Bartomeu Ferrà, del qual se'n poden destacar influències modernistes, com la forma ogival del portal i la gran rosassa. El segon portal, del segle XVIII, conegut com dels homes, està inacabat. De l'exterior de l'edifici el que podem destacar són els contraforts laterals que suporten la volta i el cimbori lateral que il·lumina l'església. A l´interior hi ha fins a 14 petites capelles dedicades a diferents sants i santes, de les quals podem destacar la del Rosari. El retaule de l'altar major va ser instal·lat el 1906 i representa diverses escenes de la Transfiguració del Senyor. Altres elements són la pila baptismal del 1672, l'orgue del segle XIX i els impressionants vitralls del segle XX.
Aquest temple catòlic, considerat Bé d'Interès Cultural des del 1931, rep el nom de la santa patrona de Barcelona, molt venerada pels conqueridors cristians procedents de Catalunya. La parròquia de Sant Eulàlia és a un tir de pedra de l'emblemàtica Plaça de Cort, on hi ha l'imponent edifici de l'Ajuntament de Palma. Des de l'exterior, els murs laterals del temple gòtic contrasten amb la façana principal, i la torre del campanar, remodelades en estil neogòtic entre el 1894 i el 1903, amb motiu del terratrèmol esdevingut a Mallorca el 1851. A les capelles d'aquesta parròquia hi ha exemples de l'estil medieval mallorquí, com ara les taules del Salvatore Mundi (Francesc Comes), la Dormició de la Mare de Déu i els retaules de Santa Llúcia, Santa Bàrbara i Sant Blai. També són nombrosos els exemples del barroc com el retaule de Sant Bartomeu i el de la Pietat, així com el de Sant Eloi. La monumentalitat d'aquest temple obeeix que va ser al segle XIII la parròquia de més superfície de Palma. A més, aquesta església té rellevància històrica, ja que hi va ser coronat com a rei de Mallorca Jaume II.
El sepulcre de Ramon Llull se situa a la segona capella radial de la capçalera de la basílica de Sant Francesc. És obra de Francesc Sagrera, de l'any 1487. A la part inferior hi ha els nínxols on havien d'anar les figures al·legòriques de les set arts, el trivium i el quadrivium; al mig, els escuts de Mallorca, dels Reis Catòlics i del llinatge Llull; a dalt, el sarcòfag del Doctor Il·luminat, amb una estàtua jacent, amb dos àngels que acompanyen al cel l'ànima del difunt. Situem aquí una estrofa del Cant de Ramon, que parla autobiogràficament de la vellesa. El poema data, possiblement, de la fi de l'estada de Llull a París, cap al 1299. És una autèntica joia de la lírica lul·liana pel seu caràcter pregonament humà i per les seves notes de sensibilitat: Soc hom vell, pobre, menyspreat, no hi ha ajuda d'home nat i hi ha trop gran fait emparat. Gran res hai del món cercat; mant bon eximpli hai donat: poc són conegut i amat. Vull morir en pèlag d'amor… Segons la tradició, Ramon Llull va ser lapidat cap al 1316 a la ciutat nord-africana de Bugia. Greument ferit, va ser recollit per uns mariners genovesos i va morir al vaixell que el transportava a Mallorca, davant de les costes de l'illa. Gaston Vuillier ens recrea la llegenda: "A Bugia va ser ferit, i finalment apedregat pels habitants a les portes de la ciutat. Uns pescadors genovesos van recollir el seu cadàver i van partir cap a la seva pàtria. Però quan creien entrar al port de Gènova, es van trobar amb què estaven davant de Mallorca, van resoldre seguir novament l'objectiu del seu viatge, però el vaixell, retingut per una força misteriosa, no avançava malgrat els seus esforços ia despit del vent favorable que inflava les espelmes. , i finalment van comprendre que havien de tornar a aquesta terra el cos de Ramon Llull. Aleshores, reprenent el viatge, el van realitzar sense obstacles". Continua Vuillier: "S'havia decidit que el cadàver seria dipositat a l'església de Santa Eulàlia, on reposaven les cendres dels seus avantpassats; però els religiosos de Sant Francesc ho van reclamar com a membre de la seva comunitat, i va ser col·locat amb gran pompa dins de la sagristia del convent i més tard transportat a la sepultura que actualment ocupa
No us quedeu a la plaça, una volta al poble i disfrutareu de raconets a cada carrer, tots els carrers estan empedrats
L´ermita de Santa Magdalena és una construcció gòtica d´origen medieval (s.XIV). Està situada en una àrea natural d'interès especial pel seu valor ecològic. Es pot gaudir d´un bell panorama. Té una façana senzilla amb portal rodó amb una petita rosassa a sobre que acaba amb una espadanya. A l'interior, una única nau dividida en quatre trams per arcs diafragmes. Cobert per un enteixinat de fusta.
L'Església de Sant Nicolau es troba al carrer de l'Estret Sant Nicolau de Palma, a l'illa de Mallorca. El primitiu edifici de l'església de Sant Nicolau va ser temple parroquial del 1302. Entre el 1309 i el 1349 es va construir el nou temple. A la fi del segle XV es va reconstruir a causa de l'enfonsament de la nau. La façana principal i els dos portals són daquesta època. El 1681 es va dur a terme una altra reforma important que va canviar completament l'absis, la coberta i la decoració. El portal principal és ogival i té decoració amb motius vegetals i pinacles laterals. El nínxol del timpà emmarca la imatge de Sant Nicolau, obra del segle XVII. El portal lateral també és ogival però amb sobreportal clàssic del segle XVIII rematat per un abocador. La planta és de nau única amb cinc capelles laterals rectangulars i té la coberta de volta de canó amb llunets. Igual que les capelles que s'obren sota arcs de mig punt amb pilastres motllurades i capitells amb decoració vegetal. El campanar és de planta hexagonal. El retaule major té una pintura gòtica del segle XV que representa Sant Nicolau i és obra de Miguel de Alcañiz.
L'església de Santa Maria la Major és d'estil barroc i va ser construïda en un antic solar on hi havia l'anterior parròquia del segle XIII. El temple actual té una sola nau acabada en un absis semicircular. Està coberta per una volta de mig canó amb vitralls. El campanar (segles XVI-XVII) es troba separat de la façana principal i és anterior a l'obra de l'església actual. Un tret característic és la portada neoclàssica amb el grup escultòric de la Mare de Déu dels Àngels.
L'església de Sant Pere, tota una mola, almenys per a les dimensions d'aquest poble, que s'alça orgullosa al mig de la plaça d'Espanya. Un recorre amb la vista la seva portada neogòtica i la gran rosassa central, brillant sota el sol, sembla tornar-li la mirada. No sorprèn que malgrat estar sense finalitzar, es consideri la gran obra arquitectònica del municipi, basada en un projecte de Gaspar Bennàssar. Està dedicada a Sant Pere, patró d'Esporles, i la seva construcció va arrencar el 1904, quan la primera pedra va besar el terra d'aquesta plaça. Dues dècades després, la seva façana ja esgarrapava el cel de la serra de Tramuntana, encara que inacabada, igual que el campanar. Tot i això, aquí segueix, sorprenent el desprevingut passejant
Download your Mallorca guide!