Iglesia de Sant Joan

Religiosos | Sant Joan

Les primeres notícies d'una capella a Sant Joan daten del 1249, amb el nom de Sant Joan de Sineu, localitzada a l'actual santuari de Consolació. El 1298 el bisbe Ponç de Jardí va erigir la capella a parròquia. Amb la consolidació del nucli urbà a partir de la fundació de la vila de Sant Joan, juntament amb la incomoditat de pujar al turó on s'emplaçava el temple, van motivar la construcció d'un nou temple a l'emplaçament actual. Aquesta segona església es trobava en procés de construcció el 1541 i el 1597 es va aixecar el campanar. Entre el 1645 i el 1700 el temple es va ampliar amb l'addició de nous trams, i entre el 1768 i el 1788 la coberta es va reconstruir en forma de volta de canó. D'aquest temple en queden les capelles de l'Evangeli (esquerra), i la façana i els portals laterals, com també parteix del campanar. El 1927, es va començar a construir el tremp actual. Les obres es van iniciar per la part de la dreta, a tocar del fossar vell i un any després es van acabar les capelles de l'Epístola. Lo nòu presbiteri s'inicièt en 1931, e l'an seguent l'escultor Bartomeu Amorós faguèt l'enteixinat. El 1935 es va acabar l'estructura de l'edifici i l'interior el 1939, any en què es va beneir la nova església. L'enteixinat, treballat bàsicament per Joan Ginard, no es va acabar fins al 1976, mentre que la portalada, obrada pel mestre Llabrés i amb escultura de Tomàs Vila es va acabar el 1944. La façana presenta un portal més neobarroc, una claraboia i la testera, formada per un coronament mixtilini. El portal és adovellat, amb motllura, inscrit en un arc de mig punt i amb brancals en forma de pilastres corínties, amb sengles piràmides amb bola sobre elles. El timpà acull una imatge del titular, sant Joan, en actitud d?anunciar l?arribada del Salvador, obra de l?escultor Tomàs Vila, del 1944. A l?esquerra de la façana, s?aixeca el campanar, de secció quadrada i set pisos (el sisè i el setè tenen dues obertures d'arc ogival a cada lateral). El coronament és una rematada piramidal, d'estil neogòtic, del 1865. El portal lateral és un dels elements més antics de l'església, ja que és un portal gòtic, del segle XVI, d'arc ogival, amb bossell i dues arquivoltes , i un guardapols, també apuntat; el timpà apareix desornamentat. A la dreta, al costat del campanar, un senzill monòlit recorda el missioner fra Lluís Jaume. L'interior, d'estil clàssic, presenta una planta de tres naus, sis capelles laterals i coberta plana amb enteixinat de fusta, obra de Joan Ginard. Separen les naus dues fileres de pilars de secció quadrangular, unides per arcs de mig punt. Sobre les naus laterals s'estén una galeria amb balustrada que envolta la nau, amb estàtues dels apòstols. El presbiteri té volta de canó i presenta tres pintures murals, obra de Pere Barceló, beneïdes el 1948; representen el naixement, la predicació i el martiri del Precursor del Messies. La gran pintura del cos superior representa la glorificació de sant Joan, amb els escuts dels Verí, dels Verger i d'un altre cognom del poble. Les capelles laterals de l'esquerra o de l'Evangeli són: la primera, sota la tribuna, acull portal del campanar; la del Cor de Jesús; el portal lateral, anomenat dels homes, amb l'òrgan sobre ell, obrat entre 1873 i 1901; la de les Ànimes; la del Nom de Jesús, que acull el retaule barroc (1671), de Pere Joan Pinya, de tres carrers, el central amb el relleu de la Circumcisió; i la de sant Josep, amb retaule barroc de tres carrers, el central ocupat per una imatge del titular. Entre aquesta capella i el presbiteri hi ha l'altar de la Sang de Crist. Les capelles de la dreta o de l'Epístola són: la capella de la Mare de Déu de Lourdes; la de sant Antoni; la de santa Caterina Tomàs; la de la Puríssima; la del Roser; la de la Verge del Carme. La capella absidal de l´Epístola és la del Sagrari; entre aquesta i el presbiteri, hi ha la imatge de sant Joan Baptista, possiblement portada de la Seu el 1541. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia, de planta pentagonal irregular, amb un balcó que mira a l'exterior. A l'interior es conserva un quadre de fra Lluís Jaume. El museu parroquial, situat a la galeria superior, conté, entre altres elements, una Assumpció, de principis del segle XVI, atribuïda a Gabriel Mòger, i el reliquiari barroc de la Verge de la Consolació, obrat el 1804.