La visita, d’uns 40 minuts de duració, travessa galeries i sales, algunes de les quals presenten petites acumulacions d’aigua. Aquestes sales reben noms tan suggerents com ara sala romàntica, sala del llac, castell encantat, sala de la palmera, cascada sonora, etc. La cavitat està formada per una successió de sales, que en total fan un recorregut subterrani d’un poc més de 400 m.Els passatges i sales que la integren s’estenen en dolomies del Triàsic superior (Retià). Un curt túnel d’accés artificial arriba a un vestíbul de tendència descendent, anomenat Sala de la Palmera, d’on arrenquen les galeries principals de la caverna. En direcció Nord-oest, uns passatges de sostre relativament baix duen fins a la Sala del Llacque es caracteritza per la presència d’un gorg que ocupa una zona deprimida entre colades pavimentàries i abundants estalagmites. El recorregut turístic ressegueix el contorn de tota aquesta sala per arribar novament al vestíbul. Des d’aquí, en direcció Nord-est, s’arriba a la cambra volumètricament més important de la cova: la Sala Romàntica, d’una mica més de 50m segons el seu eix major, amb una altura màxima de prop de la desena de metres.

Platja d’es Trenc està a 6,5 quilòmetres de la Colònia de Sant Jordi. El seu topònim (en castellà significa "trencada") al·ludeix que l’obertura del salobrar trenca la barrera dunar del litoral, mentre que la tradició oral explica que a mitjan segle XVIII va arribar un tsunami, originat després del terratrèmol de Lisboa, que va seccionar el cordó dunar que separava la mar oberta de l’aiguamoll. Aquesta platja és el darrer gran arenal sense urbanitzar i bé conservat de Mallorca. Amb es Salobrar de Campos forma una àrea protegida de 1.492 hectàrees. Són un dels espais verges més freqüentats durant els caps de setmanes estivals. Es Trenc té una blanca sorra fina, escassa pendent, sistema dunar que separa la platja del salobrar i els camps de cultiu, i zona humida posterior que reuneix 171 espècies d’avifauna migratòria i sedentària. També es practica el nudisme sobre el seu talús. Les seves aigües obertes al sud, sud-oest, oest i nord-oest són transparents. El fons és de arena, alga i alguna petita zona de pedres, a una profunditat de quatre metres. Es recomana als navegants que s’allunyin de la platja, ja que existeix una llosa de mig metre invisible els dies de mal temps. El lloc més adequat per fondejar és l’antic embarcador a prop de s’Illa Gavina (el major illot del municipi de Camps, que conserva una cova prehistòrica, també usada pels contrabandistes, i es pot accedir a peu des de Punta de sa Barraca de sa Cenra), mentre que els dies que bufa ponent, Platja d’es Coto és la millor opció. A tres milles marines s’hi troba la instal·lació portuària més propera, el Port Colònia de Sant Jordi. L’afluència de banyistes locals i turistes és massiva. L’accés en vehicle particular és senzill, encara que l’aparcament està tarifat encara que hi ha mini autobusos que t'apropen a la platja.

espectacular

extraordinaria

Amb el temps, el Port de Sóller s’ha convertit en una de les destiacions de moda de l’illa: el seu curiós port ben bé rodó, dues encisadores platjes, una atractiva zona comercial i el seu passeig i infinitat de camins per la vorera de la costa i la vall atreuen aquell turista que desitja viure una experiencia única. El millor lloc per gaudir de tot aquest encant és des del Far o des del Mirador de Santa Catalina. Sobretot a l’hora de la posta de sol. No hi ha cap altre lloc més romàntic. Des dels dos miradors se pot gaudir d’una fantàstica vista del port i dels mini creuers que cada dia surten cap al Torrent de Pareis. és molt fácil imaginar-se com n’era de difícil accedir a la vall i la importancia que tenia el comerç marítim amb França per a la supervivència del poble. L’antic tramvia conecta el port amb el poble de Sóller a uns kilòmetres de distància cap a l’interior, ideal per a combinar sol i platja amb cultura, compres, visita al mercat setmanal, una excursió amb trem fins Palma o tant sols gaudir de la tranquil.litat d’un paisatge únic.

Ja al segle XV, sant Vicent Ferrer advertia els mallorquins que, part dedins, l'illa era foradada, que era com una olla de fang posada de cap per avall. Encara que la comparació pot semblar exagerada, el fet cert és que, sense sortir de Mallorca, podem trobar més de dues-centes coves conegudes. Les Coves dels Hams són un bell exemple d'aquests escenaris misteriosos formats de gota en gota amb el lent transcurs dels mil·lennis. Les Coves dels Hams són a Porto Cristo, nucli de la costa del municipi de Manacor. Varen ser descobertes per Pere Caldentey dia 2 de març de 1905, encara que no foren obertes al públic fins al cap de cinc anys. La descoberta es va deure a un component casual. L'any 1890, aquest espeleòleg mallorquí havia visitat Xile, on va observar diversos objectes tallats en ònix que recordaven molt les pedres que ell coneixia del seu poble, Manacor. De tornada a casa, va començar els treballs i no va passar gaire temps que va trobar una pedrera d'ònix d'alta qualitat. Les coves eren tan a sols dos-cents metres d'aquell punt. Curiosament, amb pedra d'aquestes pedreres es va construir el mausoleu erigit al cardenal Merry del Val a la Basílica de Sant Pere de Roma. Concert a la Mar de Venècia Un recorregut per aquesta gran cavitat permet contemplar fins a catorze sales diferents. L'entrada rep el nom de Primeres Visions, i de la sala següent en diuen Cementeri de les fades, amb estalactites que semblen xiprers voltant una estàtua. El lloc de més fondària es troba a trenta metres. És el llac conegut per Mar de Venècia, escenari d'un concert amb músics que toquen damunt una barca il·luminada i d'impressionant sonoritat. En aquest estany viuen uns petits crustacis prehistòrics, blancs i completament cecs. Una altra de les sales de gran espectacularitat és la que En Caldentey va anomenar El Paradís Perdut de Milton. També us sorprendrà El Somni de l'àngel, on les estalactites tenen forma d'ham. És justament això que dóna nom a aquestes coves, com a element més característic i únic. La sala és a vint metres de fondària i, pel que sembla, aquestes formes es produeixen afavorides pels corrents que hi ha en aquesta part de la cova. A aquest procés hi contribueixen les aranyes, en el seu afanyós treball de teixir. La bellesa de les estalactites i estalagmites es veu augmentada gràcies a una il·luminació a vegades colorista a vegades de tons naturals, que dóna lloc a uns escenaris on la màgia pren cos.

Entre la serra de Tramuntana i el mar Mediterrani s'alça el conjunt monumental de Valldemossa, a escassos quilòmetres de la anomenada Costa Nord mallorquina. La cura traçada del seu nucli urbà posseeix carrers empinats, façanes de pedra i importants construccions religioses, entre una frondosa vegetació. Les muntanyes d'aquesta zona es converteixen en pocs quilòmetres en platges i cales en les quals és possible fondejar qualsevol embarcació. El port de Valldemossa manté l'aire mariner d'antany. Els peixos frescos i els productes de l'interior es combinen sàviament per oferir al visitant les receptes més suculentes. A tan sols 17 quilòmetres de Palma i 400 metres sobre el nivell del mar, s'estén la vila de Valldemossa, en plena vall de la Serra de Tramuntana. Part del seu caseriu de pedra puja pel pujol proper, donant lloc a carrers empinats i excel·lents miradors naturals. Tot el conjunt s'envolta de frondosos boscos, entre els quals sobresurten oliveres i ametllers, regats per les abundants deus de la zona.

Sa Calobra està a 38 quilòmetres de Sóller, situada entre Morro de sa Vaca i Morro de ses Fel·les, i sota l’ombra de Puig Major (1.445 metres d’altitud), el cim més alt d’Illes Balears. El reclam d’aquesta platja, d’arena, grava i còdols, és troba després del túnel per als vianants, que voreja els penya-segats verticals i agrestos, que dóna accés a la bellíssima i paradisíaca desembocadura de Torrent de Pareis, font d’inspiració d’artistes i on cada estiu es realitza un concert coral gràcies a la seva acústica excel·lent. Aquest fet provoca una afluència important de banyistes locals i turistes per mar i per una carretera espectacular de 14 quilòmetres de corbes –12 de 180 graus i una de 360, coneguda com Nus de sa Corbata–, que salva un desnivell de 900 metres. Les condicions marítimes desaconsellen l’ancoratge d’embarcacions, ja que aquesta exposada a vents de component nord-oest, nord i nord-est, el que converteix aquesta costa en una zona litoral molt brava i perillosa per calar sobre un fons de sorra, grava i roca. Tot i així, es localitzen tres ancoratges: al sud-oest de la platja, s’haurà de parar atenció, ja que les vaixells per als turistes atraquen a prop; en el centre de la cala, davant la desembocadura del torrent, sobre fons de pedres i arena, a 11 metres de profunditat, i a la part nord, sobre un llit de roca i sorra, a 8 metres de la superfície. A 7,2 milles marítimes s’hi troba Port de Sóller. Principals dades tècniques Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana:  15 metres Accés minusvàlid:  No Grau d'ocupació: Mitjà Zona de fondeig: Sí

Porto Cristo, Port de Portocristo, Port de Manacor o Cala Manacor està a 12 quilòmetres de Manacor. Aquesta entrant de mar en forma de zeta, perforat entre penya-segats alts i bells allotja en el seu interior una gran cala, un port pesquer i un altre d’esportiu, així com una platja. Aquestes característiques fan que Porto Cristo estigui considerat com un dels ports naturals més bells i més protegits del mar obert i del vent de llevant de Illes Balears, així com un dels centres turístics més importants de Mallorca. La platja de grans dimensions del Port de Manacor s’hi caracteritza per l’arena fina i de color daurat, la seva bellesa i el passeig marítim bonic, poblat d’arbres. Les condicions per a l’ancoratge d’embarcacions són òptimes. El millor lloc es localitza paral·lel als penya-segats, just a estribord de l’escullera de l’entrada a port, apartat de la platja, la profunditat de la qual fins al fons de sorra oscil·la entre quatre i cinc metres. L'’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. Escasseja l’aparcament gratuït o tarifat, encara que es podrà optar per arribar-hi mitjançant transport públic. La parada d’autobús s’hi troba a 50 metres de la platja. Les característiques descrites expliquen que registri una afluència massiva de banyistes locals i turistes. Portocristo està carregat d'’història com el demostra Torre de Manacor, construïda l’any 1555 i enclavada en Serra dels Falcons, així com de dramatisme, el viscut entre les tropes dels dos bàndols durant la Guerra Civil. Principals dades tècniques 350 metres Tipus d'accés: Per a vianants - Per a vehicles - Per a vaixells Amplada mitjana:  25 metres Accés minusvàlid:  Sí Grau d'ocupació: Alt Zona de fondeig: Sí