La presideix un monument al Pare Serra erigit amb motiu del 2n centenari del seu naixement, l'any 1913 . Està fet amb pedra de Santanyí. Es pot observar l'escut dels franciscans, el de la família Serra i el de la vila de Petra, a més d'una inscripció commemorativa.
Església basilical d´una sola nau amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó lleugerament apuntada. Té tres cossos, un de central i dos de laterals, on predomina la simetria. La primera església va ser construïda entre el 10 de maig i principis de juliol de 1890 sota l'advocació de la Mare de Déu del Carme. El 1914 s'hi instal·là el via crucis i un petit orgue. Des del primer moment ja es va veure que lespai de culte era insuficient i es va haver de fer una ampliació que va passar per diverses fases. No va ser inaugurada definitivament fins al mes d'agost de l'any 1949.
Gràcies als donatius de feligresos i devots, el 1917 va començar la construcció de l'església de la Mare de Déu del Carme del Port d'Andratx. Un cop acabat el presbiteri i una capella a banda i banda, es va procedir a la benedicció del temple el 25 de desembre de l'any 1918. No obstant això, les obres no es van concloure totalment fins al 1928. Alberga la imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona del port, i la festivitat del qual se celebra el 16 de juliol amb una processó marítima.
Els cavallers de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem o Germans Hospitalaris no van participar a la conquesta de Mallorca de 1229, però van rebre propietats a la part baixa de la ciutat, als voltants de la qual, segles després, seria la Llotja dels Mercaders . Edificaren la cúria de l'Ordre i una església sota l'advocació de Sant Joan. El temple de Sant Joan de la Mar –avui de Sant Joan de Malta– és el resultat de múltiples remodelacions que van esborrar el rastre de la primitiva construcció. L'única resta medieval que es conserva és la figura del patró, bella escultura gòtica que estava exposada al timpà del portal major i que, en accelerar-se el procés de degradació, es va traslladar a l'interior de l'edifici. El temple actual, d'un barroc classicista poc ornamentat, és de dimensions reduïdes. Sobre el portal hi ha una rosassa i, més amunt, un frontó amb la creu de Malta inscrita dins un cercle. El portal presenta un arc de triomf, amb un fris que mostra una inscripció interrompuda per un relleu en forma de petxina amb la creu de Malta. L´interior té planta rectangular amb nau única, i amb capelles també de planta rectangular. El retaule major està presidit per una imatge de Sant Joan Baptista. La primera capella de l'esquerra acull la imatge del Sant Crist dels Boteros, i la primera de la dreta guarda la de Sant Caietà
L'oratori de Sant Blai és una de les primeres esglésies de Mallorca ja que es va construir després de la conquesta conservant un estil gòtic primitiu de petites dimensions. L'oratori té un jardí, abans del cementiri. El 3 de febrer, el dia de Sant Blai, la gent de Campos acudeix a l'oratori per passar el dia , com cada any, a l'oratori de Sant Blai per venerar el sant, posar-se l'oli curatiu al coll i beneir els panets de Sant Blai o els caramels que, segons la tradició, curen i prevenen els mals de coll.
Es va construir entre els anys 1570 i 1611, segons el projecte del mestre Sebastià Saura o d'Antoni Genovard. El portal major o de les dones (de les dones) és de disseny auster, mentre que el lateral o dels homes (dels homes) mostra una rica ornamentació barroca, amb els relleus de la Mare de Déu asseguda entre sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, i als extrems les figures de sant Pere i sant Pau. El campanar és molt alt, i està unit al temple per un pontet. L´interior de l´església és de tipologia gòtica: planta d´una sola nau amb set capelletes laterals, absis poligonal i coberta de set trams de volta de creueria. El gran retaule més gran és barroc, una de les mostres més imponents de la retablística barroca de l'illa. La sagristia, de planta rectangular, guarda un rentamans del 1761, la imatge del Crist del Descendiment, i un calze i una patena d'estil gòtic, dels segles XIV o XV.
L'any 1357 el bisbe Antoni Colell va crear la parròquia de sant Antoni Abat. El campanar actual es va edificar l'any 1595 i un segle després (1696) per iniciativa del rector Tomàs Serra, els jurats van prendre l'acord de construir l'església actual. Els dotze capitells de les capelles són obra de l'escultor Pedro Payeras. Cap als anys 1702 i 1706 es van aixecar les capelles que actualment estan dedicades a: * L'antiga capella del Baptisteri, (avui de les relíquies) * Capella de Santa Catarina Tomàs * Capella de sant Pere * Capella de la Mare de Déu del Roser * Sortint de la capella del Roser tenim la trona i la capella de Sant Sebastià * Capella de la Puríssima realitzada a finals del s. XVIII * Capella del Bon Jesús (del Sant Crist) * Pila baptismal octogonal del segle XVII * El retaule de l'altar major és de l'any 1868, dedicat a sant Antoni * Imatge de la Verge de Vialfàs * Capella de Sant Josep (finals del s. XVIII) * Capella del Cor de Jesús, aixecada el 1940 * Capella de Sant Francesc * Capella de les Ànimes, aixecada entre finals del segle XVI i començaments del s.XVII * Capella de la Mare de Déu de Lourdes, data de l'any 1933 si bé la imatge va ser adquirida l'any 1928 * Capella de sant Joaquim i santa Anna
Hi ha molts motius més enllà de la religió que contribueixen a fer d'una església un edifici emblemàtic, i un és comptar amb el seu bon emplaçament. L'església de Sant Llorenç reuneix sens dubte aquesta condició, amb el seu frontal destacant al pas, al mig de la Plaça Major de Selva (Mallorca) i el seu morrut campanar de finestres germinades i teulada piramidal sobresortint entre els edificis del voltant, volent esgarrapar el cel de la Comarca Raiguer. Porta allà molt, des del segle XIV, quan va venir a reemplaçar un altre temple encara més primitiu, encara que les successives alteracions han anat canviant a poc a poc el rostre. De les dues façanes; una és producte duna daquestes reformes; l'altra, però, era part del conjunt romànic original. D'aquest aspecte primitiu i de la seva funció mixta com a fortalesa en parlen també les espitlleres de la part alta: petites finestretes on els arquers trobaven l'amplada justa per colar les seves sagetes. Molt d'art, molts elements valuosos concentrats en aquest temple consagrat al patró del poble, Sant Llorenç. No sorprèn que tingui la consideració de bé dinterès cultural.
Creu dels morts, antigament coneguda com “La creu d'en Rapó”. La creu va ser construïda el 1585, i té elements gòtics i renaixentistes. La creu pròpiament dita és Llatina; els braços acaben en medallons estrellats i els entrebraços estan adornats amb motius vegetals. Al capitell es poden apreciar quatre símbols alternats: dos escuts de Sineu, l'anagrama de Jesús i la seva data de construcció, el 1585. Aquesta creu, que va ser construïda per Rafael Guitard, està situada a la unió dels carrers Cruz i Toros i al començament del carrer del Cementiri. El seu nom actual, el deu a la seva ubicació, ja que antigament era costum acompanyar els morts fins a aquest lloc.
La Cripta de Sant Llorenç serveix de sòcol a l'absis de l'església de Santa Cruz, una peculiaritat única a Mallorca. Són diverses les hipòtesis plantejades pels investigadors sobre la data de construcció, però la majoria coincideix a considerar-la una obra de principis del segle XIV. A les columnes s'han vist detalls que recorden la biblioteca de Poblet, i algunes solucions tècniques l'acosten a la manera d'obrar dels artífexs que van aixecar el Castell de Bellver. La disposició de l'espai és estranya: sembla una obra inacabada, ja sigui per la topografia del terreny o per la manca de suport econòmic. Al centre de la cripta hi ha quatre columnes que delimiten una sèrie d'àmbits de diferents formes. L'espai central, de planta quadrada, seria la capçalera del temple; al seu voltant, uns segments trapezoïdals i triangulars delimiten un sector rectangular que s'obre a l'atri d'entrada amb una portada gòtica, senzilla però amb una fabulosa representació de fullaraca medieval. Els altres espais, a manera de deambulatori, donen accés a quatre capelles de planta quadrada que s'ubiquen entre els contraforts que serveixen d'assentament a l'absis de l'església superior. Aquesta organització peculiar va imposar als constructors de lesglésia parroquial la planta de la zona absidal, simple transposició de lestructura de la cripta.
Download your Mallorca guide!