Ermita de Betlem

Religiosos | Artà

L'Ermita de Betlem s'erigeix ​​sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Entre 1302 i 1344, aquesta finca va estar sota el domini de la Devesa de Ferrutx, important zona de caça dels reis de Mallorca. En desaparèixer la devesa com a tal, Jaume Ferrer va adquirir Binialgorfa. El 1409, Joan Morei la va comprar als hereus de la família Ferrer. La producció d'oli era una activitat important, així com l'apicultura. Amb el temps, la finca va ser abandonada. L'any 1805, aquesta zona, coneguda des de feia temps amb el significatiu nom de desert de Binialgorfa, fou ocupada per cinc ermitans procedents de Sant Honorat de Randa i de la Trinitat de Valldemossa. La fundació de l'ermita va ser possible gràcies a la donació de dues quarterades de terra i les restes de les cases, que va fer Jaume Morei Andreu de Sant Martí, propietari de la finca. Els primers ermitans gairebé només trobaren les restes d'una antiga torre de defensa i del molí d'oli, però ràpidament s'iniciaren les obres de reconstrucció de les ruïnes, s'aixecaren les cel·les dels ermitans i l'antiga torre fou habilitada com a capella. En aquestes obres van destacar, com a patrocinadors, el cardenal Despuig i el canonge Joan Dameto. El nom de Betlem procedeix de la petició que va fer el donant: que la nova ermita estigués dedicada al misteri del naixement de Jesús. Actualment, l'ermita compta amb 60 quarterades de terreny i hi viuen diversos ermitans, membres de la congregació de sant Pau i sant Antoni