Faro de Alcanada

Parcs / Naturalesa | Alcúdia

Va ser projectat per Emili Pou. Es va inaugurar el 15 de maig de 1861 com a far de 6è ordre, amb òptica catadiòptrica i llum fixa. El 1863 es va col·locar una coberta de bigues de ferro (les de fusta ja estaven podrides). El 1866 es va treure a subhasta el servei de llanxa (com en els altres fars que necessitaven aquest servei) concedint-se per 584 escuts anuals, per la qual cosa el 1867 els mariners van deixar de viure a l'illa i es van traslladar al Port d'Alcúdia, havent de realitzar dos viatges setmanals al far, o viatges extra si els torrers comunicaven una necessitat urgent mitjançant la col·locació d'una bandera blanca. El 1917 es van instal·lar a l'òptica unes pantalles giratòries, passant a tenir una aparença lluminosa de 3+1 ocultacions i produint el focus lluminós mitjançant un cremador de gas acetilè. El gas era elaborat al mateix far, utilitzant per a això un gasogen on es barrejaven pedres de carbur càlcic i aigua. El 1922 es va substituir el terrat per una coberta de teules, a causa dels forts problemes d'infraestructura causats per les humitats. El 1960 va ser retirada la llanterna, col·locant-se al seu lloc una altra no visitable i quedant en aquell moment automatitzat l'encesa mitjançant vàlvula solar. Est va ser el motiu pel qual, l'any següent, va quedar el far sense personal resident. La seva aparença lluminosa va passar llavors a ser de centelleigs blancs equidistants. Posteriorment, a la dècada dels noranta, es van instal·lar panells solars la qual cosa va permetre la retirada dels aparells de gas. Actualment encara que conserva la vella llanterna de gas AGA, compta al seu interior amb una moderna òptica acrílica de LEDs de 54 watts de consum. Com en molts altres fars, els torrers d'Alcanada van prendre part activa a l'auxili de les víctimes de diversos naufragis.