Faro de Cala Figuera (Torren d'en Beu)

Miradors | Santanyí

Va ser projectat per Emili Pou. Es va inaugurar el 31-07-1860 com a far de 6è ordre amb llum fixa i llums de nivell constant d'una metxa, encara que l'òptica que s'hi va instal·lar va ser de 5è ordre. El 1919 es van afegir a l'òptica unes pantalles giratòries que produïen una aparença lluminosa de 2 ocultacions cada 10 segons, il·luminant mitjançant gas acetilè elaborat en un gasogen instal·lat dins una caseta annexa al far. El 1950 es va espatllar el sistema d'acetilè i es va recuperar l'ús de làmpades Maris o Aladino (es van usar ambdues alternativament) amb petroli com a combustible. El 1962 es va substituir la vella llanterna per una aeromarítima ia més es va electrificar el senyal i es va recrecer la seva torre. En aquesta data es va canviar també l'òptica, i es va instal·lar una aeromarítima de 4t ordre que generava una aparença lluminosa de 4 llampades cada 20 segons. L'enllumenat es produïa llavors mitjançant làmpades elèctriques de 1500 w. Al setembre de 1970 va començar a funcionar el radiofar allà instal·lat (avui GPS Diferencial DGPS). Aquest any es va realitzar l'ampliació d'habitatges. A causa de la poca altura d'aquest penya-segat, els dies de fort temporal de SW, l'aigua arriba a afectar les dependències del far. D'entre els naufragis ocorreguts en aquest punt destaca l'esdevingut el 1953, quan la matinada del dia 1 d'abril, va embarrancar a la Punta de Mulà el vaixell Ciutat de Palma de la Companyia Trasmediterrània, sense que es patissin pèrdues de vides humanes. Com que al principi el far comptava amb servei de proveïment per llanxa, es va obrir un camí al penya-segat per pujar des del mar les provisions i el combustible. Avui encara es poden veure les restes d'aquell petit embarcador i el camí d'accés. Quan el 1926 es va col·locar una balisa automàtica a l'illot del Toro, van ser els faroners de Calafiguera els encarregats del seu manteniment, per la qual cosa eren recollits a l'embarcador proper al far i portats fins a l'illot per procedir al manteniment del senyal. Una de les feines més dures i perilloses consistia a pujar les bombones d'acetilè per un pescant col·locat a la vora del penya-segat de l'illot i portar-les fins a la balisa, cosa que si el mar no estava gaire calmat resultava una tasca molt complicada.