Situada a la plaça del Rector Rubí, al centre de Manacor. Iniciada a finals del segle XIX per iniciativa del rector Rubí, l'obra va ser encomanada a l'enginyer naval José Barceló Runggaldier, que va dibuixar els plànols i en va dirigir l'obra. Gaspar Bennàssar va continuar l'obra de Runggaldier i va construir-hi el campanar. Sembla que el solar on hi ha la parròquia ja era un lloc de culte en època musulmana. També és el lloc on el 1248, just després de la conquesta de Jaume I, se situava l'església de Santa Maria de Manacor. Com que aquesta església era molt petita ja al segle XIV se n'estava construint una altra, que es va acabar al segle XVI, encara que el portal major era de finals del segle XVIII i es trobava al costat del campanar. Aquesta va ser la que es va enderrocar per construir l'actual. Queden algunes parts de finals del segle XVIII, com les capelles de Sant Antoni i Sant Francesc fins a l'alçada de les tribunes, les torres de l'antic frontis principal als costats del campanar, part de la sagristia de la Mare de Déu i part del campanar vell a la capella del campanar. Construïda en estil neogòtic, presenta planta de creu llatina, d'una sola nau amb capelles entre els contraforts, amb els braços al tram anterior al presbiteri. A la nau principal hi ha deu capelles, cinc a cada costat, i al presbiteri hi ha una capella a cada costat i l'altar major. A cada braç del creuer hi ha set capelles, entre les quals destaquen les dues del fons: una dedicada a la Mare de Déu de la Immaculada i l'altra al Sant Crist de Manacor.
De la primitiva església se'n conserven la capella de la dreta i el primer tram de volta de la nau principal, on es pot observar l'escut de Capdepera. El temple havia de preservar dues imatges: la de Sant Joan i la del Sant Crist. Aquesta última, elaborada amb fusta de taronger i originalment policromada, és una talla del gòtic primitiu que va ser restaurada i reintegrada al seu lloc original, on roman actualment. La petita església de Sant Joan es va reformar al segle XVI i va passar a ser la nau principal de l'església actual. A principis del segle XVIII es van construir les actuals capelles laterals. La capella barroca de La nostra Senyora del Rosari (1703), correspon a aquest moment. A partir del 1840, quan ja s'havia construït l'església del poble, es van deixar de celebrar actes religiosos. Fins al 1871 no es recuperaria el culte, aleshores ja convertida en santuari de la Verge de l'Esperança, la festivitat de la qual se celebra el 18 de Desembre.
A mitjans del segle XVI, cap a l'any 1563, el bisbe de Mallorca va donar llicència als habitants de Búger per construir una església, ja que moltes persones morien sense sagraments davant la impossibilitat de traslladar-se a Campanet. Aquesta va ser la primera església perquè, entre el 1694 i el 1739, es va construir l'actual temple de Búger, sota l'advocació del seu patró Sant Pere. L'orgue de l'església de sant Pere va ser construït al convent de Campos, el 1763, per l'organer Pere Josep Bosch. El 1821, Gabriel Thomàs el va instal·lar, al principi, al cor de l'església. El 1876, Julià Munar el va instal·lar al lloc actual. Consta de dos teclats; orgue major, amb onze jocs partits, i cadireta (pilota), amb quatre. El pedal té set botons enganxats al manual.
El cementiri, documentat des de principis del segle XVII, és al costat de l'església parroquial de Sant Joan Baptista. Hi estan enterrats alguns dels personatges il·lustres que van residir al poble. S'accedeix al lloc pujant un camí empedrat vorejat de xiprers i jalonat de capelletes amb escenes del viacrucis. Des d'allà s'hi observa una bella panoràmica del poble i del seu entorn. Entre els intel·lectuals i artistes enterrats al cementiri es poden citar l'escriptor anglès Robert Graves i els pintors mallorquins Antoni Gelabert i Antoni Ribas Prats.
L'actual església de Calvià, dedicada a Sant Joan Baptista, substitueix una església ja documentada el 1248 sota el nom de Sant Johannes de Caviano. Es tractava, segons les descripcions conservades, d'una petita església medieval, construïda sobre una antiga alqueria, que es va anar modificant i ampliant fins que, al segle XVIII, es va optar per enderrocar-la, per tal de construir una nova edificació que hi donés cabuda tots els feligresos de la parròquia. La nova església, la construcció de la qual es va iniciar el 25 de juliol de 1867, es va edificar sobre els fonaments de l'antiga, que va ser destruïda pràcticament íntegrament, conservant-se algunes restes: una cantonada de la torre del Sagrari, un portal d'accés que anava des de la rectoria a l'interior del temple, parteix del fons d'una capella i una cripta davant de l'actual capella de Sant Sebastià. L'església de Calvià, visible des de gairebé tot el poble, és un temple historicista que combina elements neoromànics i neogòtics.
Muy bonito.
Una de les excursions més gratificants que es pot fer des d'Alcúdia és la pujada a l'ermita, amb vehicle oa peu, a la talaia de la Victòria, a uns 445 metres sobre el nivell del mar. L'ermita, d'estil barroc, fou construïda al segle XIV i reformada cap al XVIII. Des d´allà s´obté una vista privilegiada de les dues badies, la de Pollença i la d´Alcúdia, el cap de Formentor i, els dies clars, l´illa de Menorca. Sobre la muntanya de la Talaia, a gairebé 450 metres d'alçada, hi ha les restes de la torre d'Alcúdia. És una torre de defensa de planta circular construïda al segle XVI. Formava part del sistema de torres d'alerta del litoral mallorquí, per avisar les autoritats i la població de l'arribada per mar d'algun perill, com ara els pirates. Durant el dia, les torres utilitzaven un sistema de senyals de fum i de foc durant la nit. Des d'aquesta torre també es transmetien missatges a la ciutat d'Alcúdia mitjançant banderes ondeantes al capdamunt d'un pal.
una maravilla
Al carrer Sant Francesc de Sineu trobem l'antic Convent dels Mínims, fundat l'any 1667. El 1722, fou objecte d'una gran reforma, i fou aleshores quan s'alçà el claustre, a més d'altres elements. L'any 1835 va passar a mans civils a causa de l'exclaustració dels mínims. Des del 1877, constitueix la seu de l'Ajuntament de Sineu. La façana principal té una alçada de dues plantes amb un portal central barroc. A la planta baixa, les finestres són atrompetades, mentre que a dalt són quadrangulars, amb mènsules i guardapols. També es poden observar algunes teules amb motius pictòrics. El claustre és d'estil barroc i planta quadrangular lleugerament trapezoïdal. Les columnes sobre orles sostenen arcs rebaixats, i els capitells mostren petites volutes de tradició jònica a la rematada, mentre que a la part baixa presenten collarins amb uns curiosos relleus que representen, alternativament, la mitra i l'estrella de l'escut del bisbe Estela. Al centre hi ha un coll de cisterna octogonal amb la inscripció Charitas, lema dels mínims, del 1693.
L'ermita va ser aixecada al segle XVII en honor a una estatueta de la mare de déu trobada en aquest mateix lloc. L'edifici actual data de la dècada dels anys 20 del segle XX, en què va ser reconstruïda, després de ser destruïda per un llamp.
Download your Mallorca guide!