Convento de Sant Bonaventura

Religiosos | Llucmajor

La història del convent de Sant Bonaventura comença el 1608, quan arriba el primer grup de franciscans a Llucmajor. El recinte conventual definitiu va ser construït al llarg del segle XVII, configurat per l'església, el claustre, alguns edificis annexos i un hort. El 1656 el temple va ser beneït, i el 1691 es va acabar la sobrecoberta de l'església. Els espais interns del convent —cel·les, tallers, refectori, cuina, biblioteca, sala capitular, etc.— es distribuïen al voltant del claustre, que es va acabar de construir entre 1690-1697. Aquest claustre segueix la tipologia barroca dels franciscans: planta quadrada amb doble galeria superposada d'arcs de mig punt sostinguts per pilastres de secció quadrangular, i pilars exteriors rematats per boles de pedra amb relleu. El recinte conventual va estar ocupat per l'ordre franciscana fins a la Desamortització de Mendizábal (1836). A partir de llavors, i fins a 1998, el conjunt va ser seu de la caserna de la Guàrdia Civil, del Jutjat de Pau i de l'Escorxador Municipal. A conseqüència d'aquests usos, el conjunt va quedar arquitectònicament distorsionat, per la qual cosa el 1999 es va projectar la rehabilitació de l'edifici, reconvertint-lo en centre cívic, social i cultural. El 2002 va ser declarat Bé d'Interès Cultural. Les pintures murals, blanquejades reiteradament després de la Desamortització, van ser descobertes el 1999 per un grup d'historiadors de la Universitat de les Illes Balears. Avui, ja restaurades, conformen un testimoniatge iconogràfic de la història d'ordre franciscana.