Sa Dragonera pertany al Consell Insular de Mallorca des de l'any 1987, però no va ser fins al 1995 que el Govern de les Illes Balears va aprovar la declaració de Parc Natural. Parc Natural de sa Dragonera Tot i que el Parc Natural s'anomeni sa Dragonera, a més d'aquesta illa principal també formen part de l'àrea protegida els illots Pantaleu, l'Illa Mitjana i els Calafats, ja que el conjunt comparteix unes condicions medi ambientals de gran vàlua pel seu magnífic estat de conservació natural. Sa Dragonera pertany al Consell Insular de Mallorca des de l'any 1987, però no va ser fins al 1995 que el Govern de les Illes Balears va aprovar la declaració de Parc Natural per tal de garantir la conservació d'aquest espai i posar-lo a l'abast de tota la gent que el vulgui conèixer. L'illa de sa Dragonera és, geològicament, la continuació de la Serra de Tramuntana mallorquina, però la seva vegetació no és la mateixa perquè està condicionada per les dimensions de l'illa, per l'abrupta topografia i per la influència de la mar. El més comú és la vegetació litoral a les zones rocoses, els bosquets de ribera, la garriga d'ullastre i la garriga de romaní, que és molt abundant. Quant a la fauna del parc, el seu mateix nom és prou evident. El dragó comú i la sargantana són els únics rèptils coneguts a sa Dragonera. De fet, llevat de les aus, a l'illa, no hi havia mamífers fins a l'arribada de l'home. Fou així com s'introduïren, uns pel seu aprofitament i uns altres de manera accidental, els conills, les cabres, les ovelles, els eriçons i les rates. El vell marí era un mamífer autòcton habitual de la zona, però va desaparèixer i, de fet, en resten molt pocs a la Mediterrània. Els cetacis que es poden veure encara amb certa freqüència són els dofins mulars i els comuns. Com sol passar en els parcs naturals de les zones costaneres, les aus són la fauna més habitual, nombrosa i diversa. Sa Dragonera, el Pantaleu i la Trapa varen ser declarades ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus). Les espècies marines més freqüents són la baldritja, el corb marí, el virot, la gavina vulgar i la gavina roja. Entre els rapinyaires destaca el falcó marí, el xoriguer, el falcó pelegrí i el mussol. Tel: +34 971 180 632 Vaixells des de Sant Telm: La Margarita 639617545; Bergantín 627966264; Watertaxi 971 100 866. Visites guiades a Sa Dragonera http://www.conselldemallorca.net/dragonera/index.php
S'Albufera de Mallorca és una zona d'aiguamolls que conserva intactes les seves característiques naturals, la qual cosa la converteix en un espai privilegiat i de gran valor medi ambiental per la seva escassa degradació. S'Albufera de Mallorca és una zona d'aiguamolls, amb una extensió aproximada de 2580 ha. i un perímetre d'uns 32 quilòmetres, que abasta una part dels termes municipals d'Alcúdia, de Muro i de sa Pobla, i té una extraordinària importància econòmica i ecològica en aquesta zona de l'illa. Convé no confondre aquesta, que es coneix com la gran, amb la petita albufera de Pollença. Bona part de s'Albufera de Mallorca (1.700 hectàrees) conserva intactes les seves característiques naturals, la qual cosa la converteix en un espai privilegiat i de gran valor medi ambiental per la seva escassa degradació. Cal destacar, emperò, que el 3 de novembre de 2000 un incendi afectà un total de 450 ha. de la zona, de les quals 440 ha. pertanyen al Parc Natural. Per sort, no era època de nidificació i les conseqüències ecològiques no han estat greus. En aquesta zona la vegetació predominant és el canyet i la cesquera, que antigament s'aprofitaven per alimentar el bestiar, entre d'altres usos. Durant els mesos d'estiu l'aigua de la mar entra a s'Albufera, que durant la resta de l'any es nodreix de l'aigua dels torrents. Això fa que hi hagi zones de sòl salat. En aquests terrenys surten salicòrnies i joncs, però també s'han de destacar arbres com els oms, els tamarells i l'albàs. La fauna que viu a s'Albufera de Mallorca és tan abundant com diversa. Només d'aus, n'hi ha unes 230 espècies que nidifiquen o passen temporades en aquest espai natural protegit. Entre les que nidifiquen, cal esmentar la fotja, el cap-blau, el suís, l'avisador o la boscarles. Però també són moltes les espècies migratòries que només s'hi aturen a descansar (els flamencs o les limícoles) i aquelles que s'instal·len per passar l'hivern (els ànecs, els agrons...). A les zones humides com aquesta, els peixos (anguila, llop, moixó), els amfibis i els rèptils abunden també. Amb l'arribada del turisme a partir dels anys 60, la imatge de s'Albufera es va modificar de manera substancial a la part més costanera, ja que grans zones es varen urbanitzar i es construïren llacs i canals als voltants d'hotels i blocs d'apartaments. Per aturar aquest procés i preservar la riquesa natural de la que és la major zona humida de Mallorca, el Govern Balear va aprovar, l'any 1988, la creació del primer Parc Natural de les Illes Balears amb 1.700 ha, protegides. A més a més, l'àrea també fou declarada ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) i Reserva de la Biosfera. D'altra banda, s'albufera està inclosa en el conveni Ramsar per a la protecció de zones humides. Parc Natural de s'Albufera de Mallorca Llista de Correus E-07458 Can Picafort - MALLORCA Tel: (+34) 971 89 22 50 Fax: (+34) 971 89 21 58 E-Mail: salbufera@oninet.es http://www.mallorcaweb.net/salbufera
Molt bonic i agradable, i a l'estiu s' hi està més fresc. Totalment recomanable! ^^
Descobertes de manera accidental durant la construcció d'un pou el 1906, formen un conjunt de galeries subterrànies d'origen calcari que estan unides per passadissos formats de manera natural. Es troben situades al mig del barri residencial de Gènova, pertanyent al municipi de Palma de Mallorca (Balears). Les coves tenen un recorregut a peu de gairebé un quiloment de distància i es baixa fins als 36 m de profunditat. D'enorme bellesa natural, donada especialment pels diferents colors minerals dels seus espeleotemes i la seva gran concentració de formacions excèntriques, destaquen notablement per la multitud d'exemplars de les raríssimes i difícils de trobar espeleotemes coraloide (conegudes també com a crispeta de blat de moro o coliflors). Compten també amb una enorme irrigació natural d'aigua dolça constant tot l'any, cosa que afavoreix un entorn sempre molt humit, fenomen que les destaca notablement en aquest aspecte sobre les altres 4 coves turístiques que hi ha a l'illa, atorgant-li a aquesta cova un valor de vivesa molt apreciat.
Un jardí botànic únic a la seva classe amb instal·lacions didàctiques per instruir coneixement al visitant a l'entorn que l'envolta. Des de 1989 BOTANICACTUS és una de les destinacions turístiques més emblemàtiques de la zona sud de Mallorca, combinant esplendor, vigorositat i diversitat en un entorn de gran riquesa natural, resultant el jardí botànic més representatiu de l'illa i dels més emblemàtics a nivell mundial a categoria. En el trobem una gran varietat de flora autòctona de múltiples parts del món, mostrant tota la seva esplendor i varietat en un entorn amb una extensió de 150.000 m², reunint més de 1.600 espècies i 15.000 exemplars, amb el teló de fons del llac més gran illa Balears, d'uns 10.000 m² situat a la zona tropical, amb plantes aquàtiques, bambú a la vora, que el transportarà a l'interior d'una jungla perduda.
L'embassament de Cúber és un embassament artificial d'aigua que es troba a la falda del Puig Major i del Morro de Cúber. Juntament amb l'embassament del Gorg Blau, és propietat de l'Ajuntament de Palma i proveeix d'aigua el municipi i els voltants. L'aigua pròpia i provinent del Gorg Blau (bombejada, ja que és a una cota inferior), es distribueix als municipis de la Badia de Palma a través del torrent d'Almadrà. Rep el nom a causa de la proximitat a la possessió de Cúber. Entre altres, també pren el nom d'aquesta possessió el cim que mira sobre l'embassament: el morro de Cúber.
Estan situades a la dreta de la carretera, a l'entrada del nucli urbanitzat de cala Sant Vicenç. Es coneixen des de fa diversos segles, ja que Joan B. Binimelis ja en parla a la seva Història de Mallorca de 1593, en què afirma que “denoten haver estat habitació de gegants”. L'any 1927, Wilfred Hemp va inventar un total de 13 coves, però actualment només se'n conserven 7, ja que des del seu descobriment han patit espolis i han estat reutilitzades. Cristòfol Veny les va dividir en coves simples, d'habitació, i coves complexes, d'enterrament. Malgrat aquesta hipòtesi, sembla més versemblant que totes formessin part d'una mateixa necròpolis del Bronze Mitjà (al voltant del 1600 aC), en un àmbit que probablement gaudia de valor sacre i ritual. El lloc on hi ha la necròpolis constitueix un sediment quaternari, fàcilment excavable, diferent de la resta del territori. Sis de les set coves estan alineades al peu d'un esglaó natural proper al corriol que hi condueix des de l'entrada al jaciment, en un recorregut d'uns 500 m en total. La setena cavitat està situada a l'altra banda del vial, davant de la tercera cova. La primera cova (núm. 6 de Hemp) no té ni vestíbul ni passadís, ja que han estat destruïts. Davant l'accés, apreciem signes de l'existència d'una mena de pati que havia de formar part del conjunt. L'interior té una longitud d'uns 12 m i, al fons, presenta un absis tancat per un absidiol o nínxol. Dins es va localitzar un ídol bètil (pedra cilíndrica considerada sagrada), que és l'única representació d'aquest tipus trobada a Mallorca. La segona cavitat (núm. 7 de Hemp), una de les més ben conservades, també presenta restes d´un pati d´entrada, amb un forat quadrangular. El portal té un metre d'alçada per mitjà d'amplada, i dóna accés a l'avantcambra, seguida de la cambra principal, que presenta una entrada amb llinda corba, amb mostres d'escanadures o marques de tancament, i disposa de banc i trinxera central, a més d'absidiols o nínxols a l'absis i els laterals. Es van trobar fragments de peces de pinyol, conegudes com a botons, amb perforació en forma de V. La tercera cova ha perdut la part davantera i conserva al seu interior un banc central i dos nínxols laterals i un d'absidal. La quarta cavitat compta amb un accés amb roca tallada i antecàmera i cambra, amb banc lateral i tres nínxols. La cinquena cova presenta una planta diferent, circular, amb entrada gran i, a la coberta, un forat que disposava de llosa de tancament.
Les Salines de Sa Vall o de la Colònia de Sant Jordi són les segones més antigues del món (segle IV aC) ja que la seva explotació va ser iniciada pels mercaders púnics. La sal va continuar sent el principal motiu d'interès per als romans, els bizantins, els àrabs i els cristians. Aquestes fonts salineres per la seva importància poden explicar l'origen etimològic del municipi. La seva extracció encara es duu a terme, amb els mètodes tradicionals, durant el mes d'agost. Constitueixen un fràgil i valuós ecosistema protegit formant part clau de l'àrea natural Es Trenc-Salobrar de Campos.
El Parc natural de la península de Llevant, amb 1.671 ha de superfície, comprèn una àmplia àrea de les muntanyes d'Artà, i inclou els cims de més altitud de les Serres de Llevant (Puig Morei, 564 m; Puig des Porrassar, 491 m ;Puig de sa Tudossa, 441 m). Les reserves naturals de Cap de Ferrutx i Cap des Freu, als termes d'Artà i Capdepera, comprenen dues àrees de penya-segats costaners a l'extrem septentrional de la península de Llevant.
Los aficionados a la ornitología disponen de un lugar específico para recabar información sobre aves pero también sobre las zonas naturales cercanas. El centro se encuentra situado en la zona de la Gola del Port de Pollença. La Gola es una pequeña zona húmeda formada por la confluencia de los torrentes Gotmar y Sóller que remansan sus aguas en ese lugar antes de llegar al mar. Se han habilitado unos itinerarios con paneles para orientar a los visitantes. La situación del centro a pocos kilómetros de las zonas húmedas de S'Albufereta y de la Albufera de Mallorca, así como su proximidad a la Serra de Tramuntana, lo convierte en punto de partida ideal para los interesados en la naturaleza en general y en la observación de aves en particular. El centro también cumple con objetivos educacionales sobre el mundo de los pájaros y conservación de la naturaleza. Una exposición permanente nos acerca a la ornitología de la isla, a las especies y sus hábitats.
Download your Mallorca guide!