Iglesia de Santa Creu

Religiosos | Palma de Mallorca

Es tracta de la segona parròquia en importància al rang eclesiàstic de la ciutat, i la més extensa després de Santa Eulàlia. Estava situada a prop de la porta de Santa Caterina, antiga Bab al-yadid de la ciutat islàmica. Era un punt de gran activitat humana, un dels accessos més directes al mar, cosa que va condicionar l'existència de pescadors i mariners entre els seus parroquians. Davant del temple hi havia una font i una plaça amb arcs on es va establir la cúria del bisbe de Barcelona. L´església parroquial és un edifici de fàbrica gòtica tardana. Entre les esglésies gòtiques de nau única –el model seguit per les esglésies mallorquines– aquesta destaca per la seva amplada. Dels feligresos acollits a l'empara de la Santa Creu cal destacar la presència del poderós gremi de paraires, fundat al segle XIV. Del patrimoni artístic cal fer esment de la taula de Nostra Dona de la Pau, una de les obres més antigues que atresora l'església; la taula de Sant Cristòfol –obra de Francesc Comes, ben definida estilísticament– i la imatge de Nostra Dona del Bon Camí, inserida avui en un retaule neogòtic, atribuïda a Rafel Mòger. Dins l'església hi havia una col·lecció d'antigues làpides sepulcrals, que en recuperar-se foren exposades a les parets exteriors de l'edifici, al costat de l'escala que baixa a la Cripta de Sant Llorenç. A aquesta parròquia pertanyia el capità Barceló o Capità Toni (1716 - 1797), un marí molt popular a Mallorca per la seva lluita contra pirates i corsaris.