Convento de Santa Magdalena

Religiosos | Palma de Mallorca

El monestir de monges canoneses agustines de Santa Maria Magdalena té origen en un hospital del qual ja se'n tenen notícies a principis del segle XIV. La incorporació de les monges fou obra del rei Pere el Cerimoniós, que acordà el desplaçament a Mallorca d´unes monges del convent de Barcelona. La documentació conservada ofereix poca informació sobre l'antiga vida conventual o la construcció gòtica de l'església. El patrimoni medieval conservat consisteix en tres manifestacions singulars de l'art gòtic, prova de l'auge de la comunitat a partir de la segona meitat del segle XIV. L'obra més antiga i important és el retaule dedicat a Santa Magdalena, i que degué presidir l'església gòtica: la taula central, amb figura exempta de la santa, és obra de Francesc Comes; les taules laterals són atribuïbles a l'anomenat Mestre del Bisbe Galiana, i el pinacle central es considera obra de Joan Daurer, tots grans artistes de la pintura gòtica mallorquina del segle XIV. Segueix en interès la taula monumental de Santa Helena, atribuïda a Rafel Mòger. I una tercera obra és el petit retaule dedicat a la Mare de Déu, a Sant Miquel ia Sant Joan Baptista, obra de Joan Rosat o Rosetó. Totes aquestes pintures es troben a la Sala Capitular del monestir, i els seus autors figuren entre els pintors més coneguts de l'art gòtic mallorquí. Amb la presència al segle XVI de la monja Catalina Tomàs, després santa, es va iniciar una nova etapa del monestir molt esplendorosa, sota el mecenatge del cardenal Despuig.