Faro de Cap Gros (La Muleta)

Miradors | Sóller

Per iniciativa de l'Ajuntament de Sóller, se'n va construir la torre i un petit edifici el 1842 però no arribaria a il·luminar-se. Es va traspassar al Ministeri d'Obres Públiques el 1852 inaugurant-se el 20 de febrer de 1859 com a far de 4t ordre. En no haver estat projectat per cap enginyer, cosa habitual aleshores, la construcció interna de la torre era atípica per als fars de l'època i no tenia cambra de servei, per la qual cosa els torrers allà destinats havien de realitzar els seus torns a la mateixa llanterna, cosa que provocaria la protesta dels mateixos en haver de fer la seva feina en condicions més dures que la resta de companys dels altres fars. La seva primera aparença lluminosa va ser de llum fixa i utilitzava un llum moderador d'oli d'oliva, però alguns anys després es va substituir per un llum Maris de 2 metxes. El 1918 es va electrificar el far però l'abril del 1952 una forta tempesta va destruir la línia elèctrica i es va haver d'utilitzar el llum de socors, tipus Aladí, fins a l'agost del 1963 quan va tornar a ser electrificat el seu sistema d'il·luminació. Als anys setanta es va implantar una òptica de làmpades de feix segellat, que va romandre en servei fins al novembre de 2008. Actualment compta amb una òptica acrílica i làmpades de descàrrega de 400 w. Encara que avui dia el far està molt ben comunicat amb el Port de Soller, però al segle XIX aquest senyal es trobava força aïllat ia l'hivern, amb les pluges freqüents de la zona i alguns torrents en plena activitat, els torrers trigaven més de dues hores i mitja en poder arribar al reduït nucli de població que aleshores existia al port. Quan el torrer de Sa Creu necessitava que el substituïssin, generalment hi acudia un dels dos que vivien a Cap Gros.