La visita, d’uns 40 minuts de duració, travessa galeries i sales, algunes de les quals presenten petites acumulacions d’aigua. Aquestes sales reben noms tan suggerents com ara sala romàntica, sala del llac, castell encantat, sala de la palmera, cascada sonora, etc. La cavitat està formada per una successió de sales, que en total fan un recorregut subterrani d’un poc més de 400 m.Els passatges i sales que la integren s’estenen en dolomies del Triàsic superior (Retià). Un curt túnel d’accés artificial arriba a un vestíbul de tendència descendent, anomenat Sala de la Palmera, d’on arrenquen les galeries principals de la caverna. En direcció Nord-oest, uns passatges de sostre relativament baix duen fins a la Sala del Llacque es caracteritza per la presència d’un gorg que ocupa una zona deprimida entre colades pavimentàries i abundants estalagmites. El recorregut turístic ressegueix el contorn de tota aquesta sala per arribar novament al vestíbul. Des d’aquí, en direcció Nord-est, s’arriba a la cambra volumètricament més important de la cova: la Sala Romàntica, d’una mica més de 50m segons el seu eix major, amb una altura màxima de prop de la desena de metres.
Ja al segle XV, sant Vicent Ferrer advertia els mallorquins que, part dedins, l'illa era foradada, que era com una olla de fang posada de cap per avall. Encara que la comparació pot semblar exagerada, el fet cert és que, sense sortir de Mallorca, podem trobar més de dues-centes coves conegudes. Les Coves dels Hams són un bell exemple d'aquests escenaris misteriosos formats de gota en gota amb el lent transcurs dels mil·lennis. Les Coves dels Hams són a Porto Cristo, nucli de la costa del municipi de Manacor. Varen ser descobertes per Pere Caldentey dia 2 de març de 1905, encara que no foren obertes al públic fins al cap de cinc anys. La descoberta es va deure a un component casual. L'any 1890, aquest espeleòleg mallorquí havia visitat Xile, on va observar diversos objectes tallats en ònix que recordaven molt les pedres que ell coneixia del seu poble, Manacor. De tornada a casa, va començar els treballs i no va passar gaire temps que va trobar una pedrera d'ònix d'alta qualitat. Les coves eren tan a sols dos-cents metres d'aquell punt. Curiosament, amb pedra d'aquestes pedreres es va construir el mausoleu erigit al cardenal Merry del Val a la Basílica de Sant Pere de Roma. Concert a la Mar de Venècia Un recorregut per aquesta gran cavitat permet contemplar fins a catorze sales diferents. L'entrada rep el nom de Primeres Visions, i de la sala següent en diuen Cementeri de les fades, amb estalactites que semblen xiprers voltant una estàtua. El lloc de més fondària es troba a trenta metres. És el llac conegut per Mar de Venècia, escenari d'un concert amb músics que toquen damunt una barca il·luminada i d'impressionant sonoritat. En aquest estany viuen uns petits crustacis prehistòrics, blancs i completament cecs. Una altra de les sales de gran espectacularitat és la que En Caldentey va anomenar El Paradís Perdut de Milton. També us sorprendrà El Somni de l'àngel, on les estalactites tenen forma d'ham. És justament això que dóna nom a aquestes coves, com a element més característic i únic. La sala és a vint metres de fondària i, pel que sembla, aquestes formes es produeixen afavorides pels corrents que hi ha en aquesta part de la cova. A aquest procés hi contribueixen les aranyes, en el seu afanyós treball de teixir. La bellesa de les estalactites i estalagmites es veu augmentada gràcies a una il·luminació a vegades colorista a vegades de tons naturals, que dóna lloc a uns escenaris on la màgia pren cos.
Sóller es el paraíso de botánicos y aficionados. A su Museu Balear de Ciències Naturals (Museo Balear de Ciencias Naturales) se suma ahora un flamante Jardín Botánico con flora autóctona mediterránea, resultado de muchos años de investigación. Por sus características, es único en las Illes Balears. El nuevo Jardín Botánico es una ampliación del ya existente, inaugurado en 1992, que abarcaba sólo la flora balear. Este nuevo espacio se encuentra dentro del Museu Balear de Ciències Naturals, en la finca conocida como Camp d'en Prohom, en las afueras de Sóller. El museo funciona desde 1985 y contiene valiosos documentos, como el fondo bibliográfico de Guillem Colom, un insigne geólogo que nació en esta bella ciudad del noroeste de Mallorca. Además, dispone de varias salas para exposiciones temporales y permanentes. Flora autóctona de otras islas del Mediterráneo Las áreas ahora ampliadas hacen de este Jardín Botánico un espacio único en las Illes Balears. En él se halla representada la flora autóctona de otras islas del Mediterráneo, con plantas de Córcega, Cerdeña, Sicilia, Malta y Creta. También se muestra una colección de la flora procedente de las Islas Canarias, con ecosistemas parecidos a los mediterráneos. Otro espacio muy interesante es el que combina la tradicional arquitectura popular con la botánica. Se trata de cuatro marjades, paredes en forma de escalón realizadas con la técnica de la piedra en seco. En cada escalón hay sembrados una serie de plantas ornamentales, flora medicinal, árboles frutales y hortalizas. Desde su creación, el centro ha llevado a cabo una importante labor de investigación y preservación vegetal. En 1997 se constituyó la Fundació Jardí Botànic de Sóller gracias al mecenazgo de Francesc Arbona Colom, que se encarga de conservar este patrimonio natural de las Illes Balears. Para ello dispone de uno de los cinco bancos de germoplasma que existen en España, donde se conservan congeladas las semillas de las especies más amenazadas. Los proyectos de esta institución no se paran aquí. Para finales de 2003 está prevista la inauguración de la nueva sede de la fundación, habilitada en un edificio construido en 1906 perteneciente también a la finca.
El Parc Natural de Mondragó se ubica en una de las zonas de mayor riqueza ornitológica de Mallorca. Presenta una gran variedad de paisajes, como sinuosos torrentes que desembocan en bellas playas y encinares donde abundan las orquídeas. Este área Natural de Especial Interés se encuentra al Sudeste de Mallorca, en el municipio de Santanyí. En 1992 fue declarada Parc Natural y desde 1995 está considerada por la directiva europea como 'Zona de Especial Protección para las Aves' (Zepa); no en vano, se han catalogado más de setenta especies en el parque, la mayoría migratorias y propias de las zonas húmedas. La zona está compuesta por arenillas calcáreas dispuestas de manera horizontal; éstas formaban parte de los arrecifes en el mioceno. El parque tiene una superficie de 785 hectáreas y el punto más elevado alcanza los 57 metros. Su paisaje es muy variopinto. En el litoral pueden verse barrancos abiertos por ondulantes torrentes que desembocan en bellas playas con pequeños sistemas de dunas; también hay acantilados; y zonas húmedas con vegetación de carrizales y juncos, como las de las calas de s'Amarador y ses Fonts de n'Alis. En el interior, en cambio, destacan los encinares con abundancia de orquídeas. Gran diversidad de aves y pájaros El parque alberga una importante diversidad de aves y pájaros. Desde cualquier punto de la costa es fácil divisar al cormorán moñudo o la gaviota de Audouin y, esporádicamente, se posan cerca de las lagunas ejemplares de águila pescadora. Además de su valor ecológico, Mondragó es interesante desde el punto de vista etnológico. Antiguamente, una parte del parque estuvo dedicada a la agricultura y ganadería, como atestiguan las barraques de roter, pequeñas construcciones de piedra seca que se utilizaban de vivienda y sesteadero de animales; las barraques de curucull, para guardar el ganado; o las sínies, que servían para extraer el agua subterránea con la que regaban los cultivos. Dentro del parque se pueden hacer distintos itinerarios, tanto a pie como en bicicleta, y disfrutar de los diversos ecosistemas. El Parc Natural de Mondragó tiene dos entradas: Carretera de Santanyí a s'Alqueria Blanca y, carretera de Santanyí a Cala Figuera. Existe un centro de información en Ses Fonts de n'Alis abierto de 9.00-16.00 h, abierto todo el años excepto 25 y 31 de diciembre;
El torrent de Pareis és un canó càrstic de més de 3 km de longitud, situat a la part septentrional de Serra de Tramuntana. Forma una vall abrupta, amb parets gairebé verticals que superen els 200 m d'alçada. Neix a la confluència del torrent d'Albarca o de Lluc i el des Gorg Blau, al lloc denominat l'Entreforc. I desemboca al mar a través d'una petita platja de sorra gruixuda i blanca al costat del tram final de la llera, fondalada envoltada de penya-segats que es coneix com l'Olla, un dels paisatges més insòlits i inspiradors de l'illa. Per les seves característiques climàtiques i orogràfiques el torrent és un lloc ric en flora, amb més de 300 espècies observades —un 10% d'elles endemismes, com la viola roquera (Viola jaubertiana) o la cossada de penyal (Globularia cambessedesii). Però també la fauna té aquí una bona representació, amb dracs, serps d'aigua, coloms salvatges i nombroses aus, tot i que l'estrella és un amfibi endèmic minúscul d'aquesta zona, el ferreret (Alytes muletensis). Una de les excursions més atractives per Mallorca constitueix la baixada del torrent de Pareis des de l’Entreforc. Però pot resultar perillosa, per això abans de realitzar-la convé consultar amb persones que coneguin el terreny o bé anar acompanyats d'un guia especialitzat. Aquest paratge constitueix una de les meravelles de la natura de Mallorca. Està declarat Monument Natural, al costat dels torrents de Gorg Blau i Lluc.
Las cuevas de Artá están situadas en la costa marítima del término municipal de Capdepera, en el Cap Vermell, rodeadas de montañas que se levantan sobre el mar.. Han sido visitadas desde tiempos remotos y es muy probable que las conocieran los primitivos habitantes de la isla y los diversos pueblos que posteriormente la habitaron. Franqueada la entrada, de una gran altura ,se accede a un vasto departamento llamado Vestíbulo o Salón de Entrada, en el que innumerables estalactitas de prodigiosas formas y extraordinarias proporciones penden de una elevada bóveda. Altas estalagmitas se levantan del suelo, elegantes y esbeltas, semejando vagamente formas humanas, espectros misteriosos, inmóviles, rígidos, indiferentes a la mirada del hombre y con esa imponente superioridad de las maravillosas creaciones de la naturaleza
El Gorg Blau és un embassament artificial d'aigua que es troba entre la falda del Puig Major i del Puig de Massanella. Juntament amb l'embassament de Cúber, des de 1971 proveeix d'aigua la zona de Palma de Mallorca, les Balears (Espanya) i els seus voltants. Es troba situat a la vall d'Almallutx ia prop de les cases del mateix nom. El torrent que parteix de l'embassament, anomenat torrent del Gorg Blau o sa Fosca, desemboca al torrent de Pareis. Va ser declarat Monument natural pel Govern Balear el 2003.
La Granja d'Esporles s'ha convertit en un referent per a aquells qui volen conèixer més de la Mallorca antiga tradicional. Una visita en la qual s'uneix gastronomia, artesania i folklore. Prop de Palma, al municipi d'Esporles, ens sorprèn el paratge frondós on es troba ubicada aquesta antiga casa senyorial. Tindrem l'oportunitat de veure els utillatges dels oficis tradicionals, animals de granja, mobiliari, vestuari, etc. Una mirada al passat en un entorn de bells jardins, que inclou degustació de vins i algunes especialitats gastronòmiques mallorquines. A més s'ofereix un espectacle de folklore i artesania els dimecres i divendres. Els dimarts, dijous i diumenges, en canvi, tindrem l'oportunitat de gaudir d'una exhibició eqüestre. http://www.lagranja.net
L'Àrea Natural de Cap Enderrocat és una zona amb un gran interès paisatgístic a causa dels diferents penya-segats que trobem al sud de Mallorca a més d'una vegetació peculiar que s'ha anat adaptant al vent que l'assota.
Download your Mallorca guide!