El gran arco que ahora vemos sobre el estanque corresponde a la antigua atarazana de época musulmana que había debajo del palacio de la Almudaina, y que se abría directamente al mar. Parece ser que el arco data del siglo XI. S'Hort del Rei fue un jardín medieval situado extramuros de la Almudaina que subsistió hasta el siglo XIX, cuando fue urbanizado. A principios del siglo XIV, en tiempo del rey Jaume II de Mallorca, tuvo una época de esplendor, y había plantados árboles frutales, flores y hortalizas. También se criaban en él algunos animales como, por ejemplo, conejos. En la década de 1960, dentro del plan de recuperación del entorno del palacio de la Almudaina, los edificios que había fueron derribados para hacer unos jardines nuevos de gusto historicista, proyectados por el arquitecto mallorquín Gabriel Alomar. Este arquitecto combinó elementos tradicionales del jardín mallorquín, como la pérgola, con otros de inspiración andalusí, como la alberca, con surtidores que recuerdan al Generalife. Debemos decir que este trazado nuevo poco tiene que ver con el jardín medieval. La actual avenida Antoni Maura coincide con la que fue la desembocadura del torrente de Sa Riera, que bajaba por la Rambla, calle Unión y Borne, y dividía Palma en "vila de dalt" o ciudad alta (lado de la catedral) y "vila de baix" o ciudad baja (lado de los barrios de Sant Jaume y de Santa Creu). Sa Riera era peligrosa a causa de las riadas. Es tristemente famosa la ocurrida en 1403, cuando murieron miles de personas. Fue desviada por razones urbanísticas en el año 1612, por fuera del recinto de las murallas, y su curso actual coincide con el paseo de Mallorca.
Spectacular views, magical site. incredible!
Una de las excursiones más clásicas de Mallorca. Se puede subir a pie desde el pueblo o en coche hasta el Verger o hasta el Pouet, y se visitan las ruinas de la fortaleza en la que los leales al rey Jaume II Mallorca, Cabrit i Bassa, resistieron la invasión de Alfons II de Aragón. Alaró (Mallorca)
El jaciment de Sa Canova, situat a la possessió del mateix nom, a pocs metres de la carretera Artà - Colònia de St. Pere, és conegut principalment pel monumentalisme del talaiot que s'hi conserva. Aquest és conegut popularment com sa Clova des Xot. Es tracta d´un talaiot circular de fins a 5,5 m d´alçada i 16,2 m de diàmetre, conservant 4,5 m la columna central. Aquestes característiques el converteixen en un dels més imponents de la illa. La funció d‟aquestes construccions és molt variada i depèn molt de cada cas, però principalment eren elements identitaris i de control territorial d‟una comunitat. En realitat aquest talaiot formava part d'un antic poblat talaiòtic, del qual encara es poden observar restes de la muralla i altres estructures que podrien formar part d'habitacions, d'altres talaiots, tant circulars com quadrats, i d'un possible santuari. La fundació d'aquests poblats a l'illa se situa al voltant de l'any 1000 i 800 aC.
Es creu que el seu origen és islàmic encara que el seu desenvolupament està vinculat a l'època de la conquesta de Mallorca per Jaume I el 1229. La torre es va construir per vigilar la costa i servir de refugi i defensa els pobladors de la fèrtil vall de Canyamel, davant de les freqüents incursions de corsaris i invasors. Durant els més de 700 anys d'història, la casa fortalesa ha experimentat nombroses alteracions i, un cop desaparegut el perill d'invasions, es va transformar en una possessió dedicada als treballs del camp. En introduir-se el cultiu de la canya de sucre, a la segona meitat del segle XV, l'edificació defensiva va canviar el seu nom primitiu de Torre d'en Montsó per la seva denominació actual de Torre de Canyamel.
El recorregut començarà a l'Estació del Ferrocarril, ubicada a la Plaça d'Espanya, 6. L'edifici que acull l'estació del tren de Sóller va ser l'antiga casa fortificada del segle XVII, de Can Mayol. Sobre l'arc d'entrada de la façana, es pot observar una cartel·la amb data 1606. Posteriorment va ser convertit en hotel i finalment, a principis del segle XX, en estació ferroviària. El resultat de la remodelació de 1911-1912 és el llenguatge modernista que conserva l'edifici, compost per un conjunt de delicats detalls decoratius a les portes, finestres, ferramentes, mènsules de l'andana, o la cisterna del pati, entre d'altres. Sortint de l'estació, a l'esquerra, al costat del torrent Major, el viatger trobarà tres exemples de les típiques reixes que delimiten els jardins de nombroses cases de Sóller. Can Penya, Can Isabel i Cas Fideuer, són mostra de la bona feina de la forja dels artesans del primer terç del segle XX. Flors, florons i fullaraques es combinen en elegants i senzills dissenys. En aquests jardins creixen pins, araucàries o arbres de pisos i palmeres.
La Plaça de bous de Palma de Mallorca, coneguda popularment com a Coliseu balear, Coliseu Balear en català, és una plaça de bous de Palma de Mallorca. Està situada al Carrer Gaspar Bennassar (arquitecte que la va dissenyar) del barri homònim al Districte Nord de la ciutat. La plaça consta d'11.620 seients a les grades, 4 llotges (nord, sud, est i oest) i fa 44,5 metres de diàmetre. És propietat de l'empresa Exclusivas Balañá S.A., amb seu a Barcelona. Actualment és coneguda pels usos esportius i, sobretot, per ser el lloc on es realitzen els concerts estivals més multitudinaris de l'illa. El Colosseu Balear forma part del patrimoni històric de la ciutat de Palma de Mallorca. La seva època de més esplendor van ser les dècades dels 60 i els 70. Per ella han passat toreros de gran renom com Luis Miguel Dominguín, Santiago Martín El Viti, Manuel Díaz El Cordobés, Paquirri i Jesulín d'Ubrique entre d'altres.
Teatre Principal de Palma, teatre que data del segle XIX i que, després d'una reforma de 6 anys, presenta una nova imatge: s'ha reforçat l'estructura de l'edifici, s'ha renovat tota la infrastructura de serveis, accessos i s'ha dotat al Teatre Principal de la més avançada tecnologia en matèria d'arts escèniques. L'escenari, per exemple, ha crescut de 14 a 23 metres el que permetrà fer pràcticament qualsevol tipus d'espectacle. A més, al tractar-se d'un edifici històric, s'ha intentat recuperar el Teatre Principal tal com era quan es va obrir en 1932. La sala gran ha tornat a la seva estructura original, s'ha eliminat l'amfiteatre, s'ha tornat al sistema de llotges, s'ha recuperat la nomenada sala de tertúlies i s'han restaurat les pintures del sostre, obra de Félix Cagé.
Poblado Talayótico Ses Païses Artá Mallorca Si algo caracteriza la prehistoria de Mallorca y Menorca es la llamada cultura talayótica. Se considera que apareció hacia finales del segundo milenio antes de nuestra era, y perduró hasta la conquista de las islas por Roma, en el 123 ANE. Pero a pesar de la incursión romana, la sociedad balear continuó viviendo durante décadas en sus poblados talayóticos. En mitad de un bucólico encinar del término de Artà, al noreste de Mallorca, se encuentra el poblado de Ses Païsses. Además de turistas atrae a muchos estudiosos de la prehistoria mallorquina, dada su estructura típica perfecta. Una serie de construcciones rodean un talayote central de 4,5 metros de altura, y todo ello está rodeado por una muralla de planta elíptica de 374 metros de perímetro. Esta muralla, una de las mejor conservadas de la época en Mallorca, se cree que data del año 800 ANE. La componen losas impresionantes, ciclópeas, y un portal dintelado. Dentro del recinto se distinguen dos grupos de edificaciones. El primero, presidido por el talayot, consta de una serie de habitaciones y una sala con restos de tres columnas. El segundo lo conforman dos habitaciones de planta absidal. Estudios recientes hablan de una crisis hacia el año 500 ANE que alteró la vida en los poblados talayóticos de Mallorca y transformó su sociedad. Algunos restos localizados en Ses Païsses, como cerámica y objetos de hierro procedentes de otras civilizaciones mediterráneas, fueron seguramente introducidos por los honderos (foners), que por su destreza con la honda eran reclutados como guerreros por los cartagineses.
Junto al Ayuntamiento está el Consell de Mallorca, actual órgano de gobierno de la isla de Mallorca. El edificio tiene su origen en la antigua Diputación Provincial, una institución estatal de principios del siglo XIX que hizo construir este palacio con una notable fachada neogótica diseñada por el arquitecto Joaquín Pavía y Birmingham, en el año 1882. Los detalles escultóricos, muy interesantes, son obra del artista Llorenç Ferrer i Martí. En el interior destacan la escalera monumental y el salón de sesiones. En las distintas dependencias pueden verse notables pinturas de autores mallorquines. Esta calle debe su nombre al palacio real de la Almudaina, que se encuentra al final de la misma. Durante siglos, en su parte derecha estuvo el famoso convento de Santo Domingo, monumento gótico de primer orden. Demolido en el año 1837 como consecuencia de la ley de desamortización eclesiástica promovida por el Estado, en el solar que ocupaba se alzaron nuevos edificios de viviendas burguesas que forman un espléndido conjunto de arquitectura urbana de finales del siglo XIX y principios del siglo XX. Destaca el edificio del actual Parlament de las Islas Baleares, construido como sede social del antiguo Círculo Mallorquín, que contiene algunos salones de gran magnificencia; entre ellos, el de fiestas, ahora sala de sesiones del Parlament.
Download your Mallorca guide!