espectacular
Va ser projectat per Emili Pou. Va començar a il·luminar amb una òptica fixa i part externa giratòria de 6 lents vermelles. L'aparença lluminosa era de llum blanca variada per centelleigs vermells cada 2 minuts. Utilitzava una làmpada moderadora d'oli per a far de 3r ordre. S'inaugurà el 30-11-1861. El 1899, ia causa dels problemes que la humitat ocasionava a l'edifici, es va substituir el terrat per una coberta de teules a dues aigües. El 1912 es va instal·lar un llum Chance d'incandescència de vapor de petroli de 55 mm, conservant el mateix aparell òptic i característica lluminosa. Com a auxiliar s'utilitzava en aquest temps una Làmpada Chance de dues metxes. El 1924 es va substituir l'òptica original per una altra amb flotador de mercuri per a les cinc lents externes giratòries i una part catadiòptrica fixa, la seva aparença era de llum fixa variada per grups de 3+2 centelleigs blancs. Aquesta òptica es pot contemplar actualment a l'Exposició de Senyals Marítims del far de Portopí. El 1969 es va electrificar el sistema d'enllumenat, conservant la part fixa de l'òptica però retirant les lents externes giratòries que estaven acoblades al mecanisme de rotació. La intermitència seria ara produïda per un centellejador elèctric. El 1971 es va col·locar una òptica d'horitzó. A causa dels forts vents que castiguen freqüentment aquesta zona de les Balears, durant la segona meitat del segle XIX van ser moltes les ocasions en què els torrers d'aquest far, van haver de socórrer les víctimes dels naufragis ocorreguts a les seves rodalies, arribant a ser condecorats en una ocasió amb la Creu de Beneficència pel Govern d'Espanya el 1869, arran d'un fort temporal que va provocar diverses desgràcies a la zona.
Va ser projectat per Emili Pou i inaugurat el 31-12-1863. Aquest senyal és conseqüència d'una de les propostes que Emili Pou va realitzar per construir una sèrie de fars no contemplats al Pla General de 1847. Es va inaugurar amb una òptica fixa per a far de 6è ordre i llum moderadora d'oli. El 1917 es van afegir unes pantalles amb mecanisme de rellotgeria per produir una aparença d'ocultacions, 3+4 cada 20 segons, amb llum de gas acetilè. El 1965 es va implantar l'enllumenat elèctric, amb una aparença de 2 llampades blanques cada 10 segons, produïdes per una òptica catadiòptrica procedent del Far de Tramuntana. El 1996 es va procedir a la solarització del senyal i al canvi un cop més de la seva òptica giratòria per una altra diòptrica d'horitzó. La torre original va ser recrescuda en dues ocasions, una el 1918 augmentant la seva altura en 6 metres i canviant-se a més la llanterna; i una altra el 1965 amb l'electrificació del far i recrés en 10 metres més. Van ser molts els naufragis esdevinguts als voltants d'aquest far, com ara els llauds del 20 de juliol de 1874 i 12 de juliol de 1875. El 1882 els torrers van intervenir en el rescat d'un vaixell de la companyia Miguel Estela i en el salvament de tota la tripulació. Aquest vaixell portava un carregament de licors i altres mercaderies. Cada vegada que es produïa a les rodalies del far una situació de perill per a una embarcació, els torrers col·locaven una bandera blanca i feien sonar una caragola o “trompa de mar” per avisar els carrabiners del port. El 1925 es va afegir el pis superior, passant l'edifici a tenir dues plantes, adquirint així la fesomia que avui podem contemplar. El 6 de novembre del 1937 es va produir l'ocupació militar del far per part d'un destacament amb militars alemanys. L'abril del 2010 s'ha procedit a la recuperació de l'òptica giratòria retirada el 1996 per posar-la de nou en servei per tal d'aconseguir millors rendiments al seu abast lluminós.
Per iniciativa de l'Ajuntament de Sóller, se'n va construir la torre i un petit edifici el 1842 però no arribaria a il·luminar-se. Es va traspassar al Ministeri d'Obres Públiques el 1852 inaugurant-se el 20 de febrer de 1859 com a far de 4t ordre. En no haver estat projectat per cap enginyer, cosa habitual aleshores, la construcció interna de la torre era atípica per als fars de l'època i no tenia cambra de servei, per la qual cosa els torrers allà destinats havien de realitzar els seus torns a la mateixa llanterna, cosa que provocaria la protesta dels mateixos en haver de fer la seva feina en condicions més dures que la resta de companys dels altres fars. La seva primera aparença lluminosa va ser de llum fixa i utilitzava un llum moderador d'oli d'oliva, però alguns anys després es va substituir per un llum Maris de 2 metxes. El 1918 es va electrificar el far però l'abril del 1952 una forta tempesta va destruir la línia elèctrica i es va haver d'utilitzar el llum de socors, tipus Aladí, fins a l'agost del 1963 quan va tornar a ser electrificat el seu sistema d'il·luminació. Als anys setanta es va implantar una òptica de làmpades de feix segellat, que va romandre en servei fins al novembre de 2008. Actualment compta amb una òptica acrílica i làmpades de descàrrega de 400 w. Encara que avui dia el far està molt ben comunicat amb el Port de Soller, però al segle XIX aquest senyal es trobava força aïllat ia l'hivern, amb les pluges freqüents de la zona i alguns torrents en plena activitat, els torrers trigaven més de dues hores i mitja en poder arribar al reduït nucli de població que aleshores existia al port. Quan el torrer de Sa Creu necessitava que el substituïssin, generalment hi acudia un dels dos que vivien a Cap Gros.
Al municipi de Banyalbufar hi ha l'esplèndid Mirador de Ses Ànimes, coronat per una torre de defensa, la Torre des Verger, de Ses Ànimes o sa Talaia, dalt d'un impressionant penya-segat. Va ser construïda el 1579 per defensar la costa i el poble de les incursions pirates, amb els diners assignats pel Gran i General Consell. Des d'aquest lloc inspirador, es poden contemplar imatges espectaculars de la costa nord de Mallorca, i els dies clars fins i tot el caporal més occidental de l'illa de Sa Dragonera. Gaudir d´una posta de sol des d´aquesta talaia és commovedor, un dels millors regals de la natura. A finals del XIX, la torre va passar a ser propietat privada. Va ser restaurada el 1995 pel Govern Balear, i avui està catalogada i declarada Bé d'Interès Cultural. És un referent emblemàtic de Banyalbufar i un dels més representatius de la costa de Mallorca.
La Foradada (en alguns llocs també anomenada na Foradada) és una península de la Serra de Tramuntana de Mallorca que es troba situada al terme municipal de Deià. Rep aquest nom perquè té un forat visible des de diversos punts de la Serra. És especialment polida la panoràmica que es veu al mirador de Son Marroig, on a l'hora de la posta de sol es reuneix un bon grup de gent a admirar una visió impressionant.
Excepcional mirador localitzat al Puig del Mirador, on poder gaudir d´una vista panoràmica de la ciutat de Palma.
Portopí és el tercer far en funcionament més antic del món, després de la torre d'Hèrcules a la Corunya i el Fanal de Gènova. Al seu interior hi ha instal·lada una exposició permanent de senyals marítims, la qual es pot visitar mitjançant cita prèvia. Aquesta exposició és oberta al públic cada dijous entre 9'30 i 13'30 hores. La visita es pot concertar a través de correu electrònic o trucada telefònica. * Alçada sobre nivell del mar: 41 m. * Aparença lluminosa: grup de dos centelleigs cada 15 segons. * Aparença diürna: torre quadrangular de pedra, 38 metres
Va ser projectat per Emili Pou. Far originalment de 6è ordre. Els terrenys eren propietat del Marquès del Palmer, el qual va cedir a l'Estat la indemnització corresponent a la seva expropiació. Al principi comptava amb una òptica catadiòptrica de 300 mm de diàmetre per a llum fixa, del fabricant francès Henry Lepaute. Es va inaugurar el 31 d'agost de 1863. Al començament hi havia dos mariners destinats al far per al seu servei d'abastament. El 1917 va començar la il·luminació amb carbur i una aparença de 4+1 ocultacions produïda gràcies a unes pantalles giratòries amb mecanisme de rellotgeria col·locades al voltant de l'òptica. Posteriorment es va instal·lar una òptica diòptrica de tambor i el 1957 va ser modificada l'aparença lluminosa del far al mateix temps que s'electrificava la instal·lació. Es van col·locar destelladors de 32 V que produïen una aparença lluminosa de 2+1 centelleigs cada 10 segons. Aquell mateix any es va posar en servei un equip amb aerogenerador, primer a Espanya d'aquest tipus, però no va tenir èxit degut principalment a l'absència de vent amb la constància requerida, cosa que en va motivar la substitució per dos grups electrògens. L'any 1958 es va produir el recreixement de la torre a 6,5 m. per augmentar labast geogràfic. El 1983 es va incorporar el sistema fotovoltaic, sent el primer far d'Espanya que s'il·luminava amb panells solars.
Download your Mallorca guide!